A Alcoi, xeus

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1935.

2 fonts, 1935.

Tenen un deix especial en parlar, que, segons les orelles populars, recorda la veu del teuladí, la pintura onomatopeica del qual és «xeu-xeu».

Els d'Alcoi, xeus

2 fonts, 1978.

S'atribueix el mot «xeu» a la manera de parlar que tenien les classes populars d'Alcoi en el qual les as finals sonaven es.

1 font, 1992.

1 font, 1999.

Lloc: País Valencià.