Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Cul de got

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1988.

Cul de got

5 fonts, 1995.
Pedra preciosa falsa; tros de vidre de color que imita una pedra fina.
Porta un anell amb un brillant imponent; males llengües asseguren que és un cul de got, però prou que es veu que és autèntic / T'han estafat ben bé: això és un cul de got i no pas un brillant.
Sinònim: Cul de bòtil, cul de tassó.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Bijuteria». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
No t'enlluerni la pedra de l'anell: al cap i a la fi és un cul de got.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 39. Llibres de l'Index, S.A..
Pedra falsa que n'imita una de preciosa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cul m.», p. 120. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cul», p. 188. Universitat Miguel Hernández.
Imitació de pedres precioses.
Sinònim: Quincalla, bijuteria.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 97. Edicions 62.

Ulleres de cul de got

4 fonts, 1994.
Ulleres gruixudes, amb moltes dioptries.
Sortia de casa al punt, en tornava al punt, amb els ulls enrogits de tant passar i repassar les sumes d'aquells llibrassos de comptes. Duia ulleres de cul de got.
Ballarín i Monset, Josep M. (1994): Avui «De prop i de lluny. Conte de la vella», p. 25. L'Avui / El Punt Avui.
Dit per a referir-se a aquelles ulleres que tenen uns vidres molt gruixuts.
Quan era petit portava ulleres de cul de got, per això estava tan lleig a les fotografies. Ara porta lents de contacte / Abans el meu pare portava culs de got.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ulleres». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ulleres grosses.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre 2. Paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons «Lo cos humà. Refranys, dites i expressions referents al cos humà», p. 69. Cossetània Edicions.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo cos humà», p. 56. Cossetània Edicions.

Amb ulleres com culs de got

2 fonts, 1995.
La professora de matemàtiques era una velleta d'allò més fina, amb ulleres com culs de got; tenia flaca pel Pep perquè ningú més no li havia entès aquell embolic del dimoni que en diuen matemàtiques.
Ballarín i Monset, Josep M. (1995): Avui «De prop i de lluny. Conte del jove poeta», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Dur ulleres amb els vidres molt graduats.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.

De cul de got

1 font, 2014.
Es diu del vidre gros.
Eixe du ulleres de cul de got.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «D», p. 103. Juli Jordà Mulet.

Dur ulleres de cul de got

1 font, 2000.
Ser miop i portar les ulleres amb el vidre molt gros.
La meua mestra és aquella que du les ulleres de cul de got.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 39. Diputació de Castelló.

Ésser un cul de got

1 font, 1988.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 217. Editorial Millà.

Porta unes ulleres de cul de got

1 font, 2014.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Vidres de cul de got

1 font, 1997.
Els molt gruixuts de les ulleres.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Vidre m.», p. 318. Edicions 62.