Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'educació i la cortesia», p. 111. Pagès Editors.
Demanar és cortesia
17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1898.
Demanar és cortesia
8 fonts, 1992.
Quan va veure que demanava permís amb tanta delicadesa, va dir: «demanar és cortesia».
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Riera de Gaià.
Lloc: Menorca.
Demanar es cortesia. 3-6-1921.
Font: Calendari dels pagesos.
No s'ha d'estar empegueït de demanar el que no se sap.
Demanar és cortesia: si no ho saps, ho demanes.
Lloc: Menorca.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Lo demanar es cortesia
2 fonts, 1898.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Demanar es cortesia
1 font, 2021.
Demanar es cortesia. 17-6-1911.
Font: Calendari dels pagesos.
Demanar és cortesia i prometre és voluntat
1 font, 2008.
Suposam, només ho suposam, que es pot demanar i per demanar no se perd res. El prometre o concedir la petició, si es fa noblement, ja a més de prometre, compromet.
Demanar és cortesia, concedir encara més
1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Demanar és cortesia, i prometre és voluntat
1 font, 1984.
Demanar i prometre és fàcil, es donar ja és diferent.
Lloc: Menorca.
Demanar, es cortesia, / i prometre, es voluntat
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Es demanar és cortesia, i es prometre és voluntat
1 font, 1993.
Significa que no es perd res a demanar una cosa; si bé el prometre també depèn de la voluntat del qui pot donar.