Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
El treball és la salut del cos i de l'ànima
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1867.
El treball és la salut del cos i de l'ànima
5 fonts, 1951.
El treball manté la salut del còs y de la ánima
2 fonts, 1900.
Equivalent en francès: La rouille use plus que le travail.
Equivalent en francès: On a plus de mal à ne rien faire, qu'a travailler.
Sinònim: Pahor è deffalliment de còr derròca è gita en tèrra lo peresós (Eximènis) | La tristor que ab si pòrta perèsa ròu lo còr el tormenta (id.) | Perèsa fa l'hòm dormilech, è sa ánima molt famejerá (Id.).
Equivalent en castellà: Quien se ejercita descansa, y el que está en ocio trabaja.
Es dir: l'eczercici es útil als vells.
Sinònim: Treballant d'ánima y còs, / tindràs salut y repòs (Cleòbul) | Lo qui vòl estar ociós / may li será de profit / per la salut de son còs, / en cas no estiga impedit (Onofre Cugat).
Equivalent en castellà: Si quieres vivir sano, anda una legua más por año.
Equivalent en italià: Agire è vita, ed ozio è morte.
Equivalent: Jueu: Hi ha très mènes de suor: el de la malaltia, el del fòc y'l del treball, qu'es el mès sanitós de tots.
El treball manté la salut del cos i de l'ànima
1 font, 1992.
Sinònim: L'home no deu vagar si salut vol conservar.