Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Fer llengotes

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Fer llengotes

9 fonts, 1979.
Equivalent en castellà: Sacar la lengua.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 161. Editorial Diàfora.
Fer escarni a algú traient la llengua.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Fer escarni a algú traient la llengua.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Que treu la llengua en senyal de befa.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Quan l'amo va replicar a les seves paraules, el dependent es va limitar a fer-li llengotes.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 191. Llibres de l'Index, S.A..
Segons explica el diccionari d'Alcover-Moll és «l'acte de treure la llengua dirigint-se a algú per escarn o burla».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Llengotes», p. 439. Llibres de l'Index, S.A..
Treure la llengua en senyal de befa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «fer (o no)», p. 60. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua. Llepar», p. 198. Universitat Miguel Hernández.
Fer escarni a algú traient la llengua.
Sinònim: Veg. Fer botifarra.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «F», p. 169. Edicions 62.
Per rematar la jugada beatriu va fer llengotes a una de les seves companyes, moment en què va ser enganxada per l'objectiu d'algun periodista gràfic.
Redacció (1994): Avui «Societat. Els personatges més roses. Beatriu...», p. 30. L'Avui / El Punt Avui.

Fer llengots

4 fonts, 1902.
Li feren llengots, li cridaren malnom, tirant-li fang o pedres tot fugint d'ell i guardant-se com d'escaldar-se de tocar-lo ni amb el cap del dit.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 18. Edicions 62.
O ganyotes.
Després hi ha els llenguts, que contesten de mala manera i encara tenen temps i els agrada fer llengots o ganyotes.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca», p. 153. Editorial Gregal.
Treure la llengua fent burla.
Lloc: Vic, Sora, Salt, Llofriu.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llengots (fer)», p. 159. Edicions Polígrafa.
Burles.
Lloc: Cornet.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diumenge dels llengots», p. 196. Edicions Polígrafa.

Fer llengotas

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Linguae iactatione aliquem irridere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llengotas», p. 49.
Equivalent en castellà: Sacar la lengua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llengotas», p. 49.

Fer llengots ò ganyotes

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Hacer muecas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. F», p. 175. Imp. de J. Horta.