Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.
La mort tot ho iguala
14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1935.
La mort tot ho iguala
7 fonts, 1935.
Equivalent en esperanto: Komenca inklino daŭras ĝis la fino.
Cf. Aequat omnes cinis. De: Claudià.
Equivalent en llatí: Omnia mors aequat.
Font: Pros. 2.302.
L'amor tot ho iguala
2 fonts, 1992.
La mort ens iguala a tots
2 fonts, 1995.
Nena, ja no és allò tan clàssic de "la mort ens iguala a tots"
Diuen que la mort ens iguala a tots, que no hi ha castell prou fort que ens salvi de la mort, però no és veritat.
La cendra (la mort) iguala tothom
1 font, 1997.
Sèneca, igual com en altres llocs, recorda la funció igualadora de la mort, la qual arriba a tots. De: Sèneca.
Equivalent en llatí: Aequat omnes cinis.
Font: Epístoles 91.16.
La mort ho iguala tot
1 font, 1997.
Paraules amb les quals Dis consola Prosèrpina en el poema de Claudià, 'Sobre el rapte de Prosèrpina'. Sèneca havia escrit: 'Aequat omnes cinis' (cfr. 13). la idea de la mort que arriba a tothom, sense cap excepció, és també present en Horaci (cfr. 257). De: Claudià.
Equivalent en llatí: Omnia mors aequat.
Font: Sobre el rapte de Prosèrpina 2.302.
La mort tot ho nivella
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.