Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Prou dejuna qui mal menja

71 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1736.

Prou dejuna qui mal menja

16 fonts, 1803.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Fèlix Amat, Diccionario catalán-castellano-latino, 2 vols., publicat per Josep Belvitges, Joaquim Esteve i Antoni Juglà, Barcelona: Imp. de Tecla Pla, 1803-1805.
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Hi ha 125 proverbis del recull de Ros que figuren al DCCL, sense procedir de Carles i Amat ni de Burguera, la qual cosa posa de manifest que el llibre de Ros és la font paremiogràfica principal del DCCL.
Font: Ros, Carles: Tratat de adages y refranys valencians (1733).
Conca, Maria; Guia, Josep (2001): Els orígens de la paremiografia catalana contemporània, dins Caplletra, 31, p101-114, p. 111. Revista Caplletra.
Equivalent en castellà: Arto ayuna quien mal come.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «242», p. 58. Imprenta de Saurí y Compañía.
Expressa la penalitat del que mal menja.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Dejunar», p. 11. Agencia Médica Catalana.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejunar», p. 218.
Equivalent en llatí: Qui male corpus alit ieiunia servat abunde.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Dejunar», p. 218.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 92», p. 465. Columna Edicions.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 656. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 18. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 327. Edicions 62.
(Nota: els pobres ja han fet prou sacrificis).
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «sacrifici». Web.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 268. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. P», p. 824. Antoni López, Editor.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «D», p. 17. Manuscrit.

Bé dejuna qui mal menja

6 fonts, 1910.
No fa falta massa explicació.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 364. Editorial Moll.
Significa que no està obligat a observar rigorosament els dijunis aquell qui normalment no menja el que necessita.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Menjar», p. 74. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «D», p. 82. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: Harto ayuna quien mal come.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 222. Imp. de J. Horta.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menjar», p. 147. Edicions Polígrafa.
Be dejuna qui. 31-8-1914 / 30-4-1916 / 25-8-1918 / 29-6-1920 / 10-4-1922.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_185.jpg. Manuscrit.

Prou dejuna qui molt menja

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Si emmalalteix haurà de fer dieta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 327. Edicions 62.

Prou dejuna, qui mal menja

5 fonts, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
L'Iglesia es mare: qui mal menja, sia per falla de salut ó per mancarli lo menester, está dispensat del dejuni.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 101. Editorial Rourich.
Sinònim: Bé dejuna, qui mal menja.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dejunar», p. 39. Edicions Polígrafa.
Prou dejuna qui. 17-2-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1283.jpg. Manuscrit.

Bé dijuna qui mal menja

3 fonts, 1986.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. B», p. 23. Consell de Mallorca.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 31. Institut d'Estudis Eivissencs.
Els que no tenen a prou per menjar no estan obligats a guardar el dejuni que fixa l'Església.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 62. Institut d'Estudis Eivissencs.

Prou dijuna qui mal minja

3 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «2. L'alimentació - 2.1. Menjar». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. O P», p. 164. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Be dejuna qui mal menja

2 fonts, 2021.
Be dejuna qui. 14-4-1883.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_183.jpg. Manuscrit.
Be dejuna qui. 28-8-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_184.jpg. Manuscrit.

Be dejuna qui molt menja

2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: A la vida del cuerpo ayuda la abstinencia muy espléndida y largamente (Nieremberg).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: Celui qui fait de son centre un jardin, avant de l'année, en voit la ruine.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El buen comer, trae mal comer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El que poco come, es quien mucho tiempo come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en portuguès: Homen farto, naõ he comedor.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Lo que tú comas de más, eso ménos comerás (Cartilla Higiénica).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Ne fais pas four de ton bonnet, ni de ton ventre, jardinet.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Un menjar, ne veda molts (Jafuda) | Menjar y bèure a deshòra, el paidor pertorba (Ramon Fònt) | L'hòme, més que cap altra fera, se complau en devorar mès de lo que li reclama la fam (Valls y Bofarull).
Equivalent en castellà: El mucho comer, trae poco comer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 171. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Si autem abstinens est adjiciet vitam (Eclesiástic).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 172. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Vitam declinas, tibi sint si prandia lauta (Escòla de Salèrno).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 172. Centre Excursionista de Catalunya.

Bé dejuna, qui mal menja

2 fonts, 1968.
Sinònim: Prou dejuna, qui mal menja.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dejunar», p. 39. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Jeûne bien, qui mange mal.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La cuina i la taula / La cuisine et la table», p. 158. Robert Morel Editeur.

Be dejuna, qui mal menja

2 fonts, 1964.
Be dejuna qui. 23-9-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_182.jpg. Manuscrit.
Lloc: Artà.
(1964): Revista Bellpuig, 53 «Jeroglífic», p. 8. Revista Bellpuig.

Bé dejuna qui mal dina

1 font, 1984.
Qui no menja prou, fa dejuni cada dia.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 188. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Bé dejuna qui molt menja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 87», p. 464. Columna Edicions.

Be dijuna qui mal menja

1 font, 1944.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1944): Ibiza, núm. 7, setembre-octubre 1944 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 114. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.

Pròu (Be) dejuna, qui mal menja

1 font, 1900.
Equivalent en italià: Chi poco mangia, troppo digiuna.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Double jeûne, doubles morceaux.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Harto ayuna, quien (el que) mal come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Maigre chère, double jeûne.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui male corpus alit, jejunia servat abunde.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.
Sinònim: Assats es desastruch qui no ha que menuch (Prov. Ar. s. XIV).
Equivalent en castellà: Bien ayuna, quien mal come.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «V. Règimen alimentici», p. 149. Centre Excursionista de Catalunya.

Prou dejuna que mi mal menja

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 233. Manuscrit.

Pròu dejuna qui mal menja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 221. Editorial Arte y Letras.

Prou dejuna qui mal mènja

1 font, 1805.
Sinònim: V. Dejunar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 84.

Prou dejuna qui mal mentja

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 84. Librerías París-Valencia.

Prou dejuna qui no menja

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 47. Garsineu Edicions.

Prou dijuna qui mal menja

1 font, 1958.
Llompart, Gabriel (1958): Experiencia religiosa y lengua mallorquina «VI. Piedad personal. Ayuno», p. 120. Museu de Mallorca.