1. El que canta el mal espanta (2012, 1 font)
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. E», p. 101. Edicions Tívoli.
Qui canta els seus mals espanta
159 recurrències en 49 variants.
2. El que canta els seus mals espanta (2010, 1 font)
Lloc: Vallès Oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
3. El que canta, el mal espanta (1996, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 56. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
4. El que canta, els seus mals espanta (1961, 1 font)
Lloc: Girona.
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «E», p. 18. Autoedició.
5. Es qui canta el seu mal espanta i, el qui plora se'l augmenta (2020, 1 font)
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 18. Setmanaris i Revistes, SL.
6. Lo qui canta els seus mals espanta (2019, 1 font)
Lloc: Campredó (Baix Ebre).
Font: Mèlic, Rosaura.
Miralta Solé, Anna (2019): Treball de recerca sobre paremiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 2. Treball de recerca.
7. QUi canta, el seu mal espanta (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.
8. Qui 'cante', lo seu mal 'espante' (2016, 1 font)
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 92. Edicions Salòria.
9. Qui FANTA els seus mals espanta (1997, 1 font)
Refranys estrafets. Aquest refresc sí que és la xispa de la vida.
Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «VI. Bon vent i marca nova». Web.
10. Qui balla o canta sos mals espanta (2008, 1 font)
Recomana que davant una mala situació, no s'enfonsin en la profunditat negra de la tristesa.
Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Refranys», p. 56. Editorial Moll.
11. Qui canta el seu mal espanta (1951, 15 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1077. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 112. Edicions Tívoli.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Música i cant», p. 138. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Bergués Fàbrega, Cristina (2010). Correu electrònic.
Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).
Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Correu / Sans, Lídia (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
A El club (TV-3) ara munten un karaoke i el personal brama una estona. O sigui, com que vénen vaques magres, han posat en pràctica allò de qui canta el seu mal espanta. És un refrany mai comprovat.
Monegal, Ferran (2008): El Periódico de Catalunya «Article de Ferran Monegal: 'La reportera assetjada'». El Periódico de Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Constantí (Tarragonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Lloseta (Raiguer) - Mallorca.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554 Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 99. Seuba Edicions.
Dita popular.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 57. Curbet CG Edicions.
12. Qui canta el seu mal espanta i fa mal de cap al que l'aguanta (2006, 4 fonts)
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
13. Qui canta el seu mal espanta, i qui plora els augmenta; per això cantaré jo, cantant pensaré amb vos sempre (2012, 1 font)
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 112. Edicions Tívoli.
14. Qui canta el seu mal espanta, i qui plora se l'augmenta (1993, 1 font)
Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554a Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.
15. Qui canta el seu mal espanta, qui plora els augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (2012, 1 font)
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 112. Edicions Tívoli.
16. Qui canta el seus mals espanta (2010, 1 font)
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
17. Qui canta el seus mals espanta i fa mal de cap als altres (2006, 1 font)
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
18. Qui canta els mals espanta (2008, 4 fonts)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.
¿Que no saben que qui canta, els mals del país espanta?
Grau, Anna: Avui «"Passos perduts". "Quan cantaran els Mossos?"», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
Lloc: Andorra.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Badalona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (vivint al Vendrell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Segrià.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
19. Qui canta els seus / mals espanta (1979, 1 font)
Lloc: Flix.
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 44. Autoedició.
20. Qui canta els seus mals espanta (1951, 27 fonts)
Refranys de vuit síl·labes en conjunts, posseïts d'una cadència i d'una sonoritat tan especial que poden ésser considerats com d'un sol vers octosil·làbic com de dos, que en uns casos semblen ser de tres i de cinc, i en d'altres, alterats d'ordre, de cinc.
I de tres.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 110. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 29. V&P.
Bou, Núria; Pérez, Xavier: Avui «"Espectacles". "Quadern de cinema"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Correu / Rosàs Reverte, Joan (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Falgarona (2018): Twitter «twitter.com/fligantada/status/1049267247443795968». Twitter.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 56. Autoedició.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 12. Refranys sobre festes i lleure». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Gausachs, Núria (2020): Twitter «twitter.com/GausachsNuria/status/1305838344484552705». Twitter.
Grupo Promotor Santillana (1997): Lectures. Llibre de refranys. Cicle inicial 2n «Ai, ai, ai», p. 11. Grupo Promotor Santillana.
Jubilat emprenyat (2021): Twitter «twitter.com/jubilat_enfadat/status/1350450981142736896». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/419945182831071232». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/545572983797219328». Twitter.
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes. Caixa d'Estalvis I Pensions de Barcelona, "La Caixa".
Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difícils.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Qui canta és perquè està content.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mal». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Camprodon (Ripollès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Castellterçol.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Girona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Granollers.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mollet del Vallès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sabadell.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Tàrrega (L'Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Ullastrell.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).
Equivalent en castellà: Quien canta sus males (o su mal) espanta.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Vic (2018): Twitter «twitter.com/vicky_4vic/status/1049227690430148614». Twitter.
Zabaleta i Llauger, Pau (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.
21. Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres) (2012, 1 font)
La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.
Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
22. Qui canta els seus mals espanta, i qui plora els augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar s'acontenta (1930, 1 font)
Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.
23. Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més (2014, 1 font)
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat sols de mirar s'acontenta (o: sols de mirar-se s'acontenta), i qui balla encara més.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A..
24. Qui canta els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (2006, 1 font)
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
25. Qui canta es seu mal espanta (1918, 3 fonts)
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXX.- Música», p. 315. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Música», p. 55. Consell Insular de Menorca.
Equivalent en castellà: Quien canta su mal espanta.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 24. Institut d'Estudis Eivissencs.
26. Qui canta les pors espanta (2010, 1 font)
Correu / Nadal Serrahima, Joan (2010). Correu electrònic.
27. Qui canta lo seu mal espanta (1910, 2 fonts)
Lloc: Tortosa.
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «11. L'Esplai - 11.2. Música i cant». Web.
Lloc: Tortosa.
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.
28. Qui canta son mal espanta (2003, 2 fonts)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.
Lloc: Sarral (Conca de Barberà).
Correu / Manuel (2010). Correu electrònic.
29. Qui canta sos mals espanta (1803, 14 fonts)
Veure l'original.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «2 de gener», p. 381. Salvat, S.A. de Ediciones.
Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 113. Edicions Tívoli.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 157. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.
Ref.
Equivalent en llatí: Qui canit, ipse suo fugat infortunia cantu.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cantar», p. 123.
Ref.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cantar», p. 123.
Ref.
Sinònim: V. Cantar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Espantar», p. 333.
Ref.
Sinònim: V. Cantar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mal», p. 66.
Lloc: Illes Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.
Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles: 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 125. Imprempta de Carlos Latrobe.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Cantar». Web.
30. Qui canta sos mals espanta i qui plora los aumenta (2003, 1 font)
Per això cantaré jo: cantant pensaré amb vos sempre.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.
31. Qui canta, / els seus mals espanta (1969, 1 font)
Equivalent en francès: Qui chante, / éffraie ses maux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 338. Robert Morel Editeur.
32. Qui canta, el seu mal espanta (1985, 12 fonts)
A fi d’alleugerir els mals i afliccions va bé distreure el malalt.
Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules. Remeis i tractaments», p. 394. Editorial Gregal.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 51. Editorial Joventut.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.
Fer safareig.
Gimeno, Antoni (2014): Per correu electrònic «Frases fetes sobre pinyons i pinyonaires». Correu electrònic.
Es diu de qui canta per a manifestar-li que alguna cosa l’afecta o el preocupa.
Sinònim: Connex, l'expressió: La processó va per dins.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta || Connexos: Quien canta no piensa mal | Quien escucha, su mal oye.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 348. Web.
Es diu a qui canta sense motiu aparent perquè cantar ajuda a desviar l’atenció de penes i problemes.
Equivalent en castellà: Quien canta, su mal espanta | Canta la rana, y no tiene pelo ni lana.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de música i cant», p. 536. Web.
Se li diu a qui està cantant o cantussejant per a frustrar-lo o per a anunciar-li que ens hem adonat que té el pensament ocupat.
Sinònim: Similar: Un clau en trau un altre.
Equivalent en castellà: Quien canta, su mal espanta | Cantando se van las penas | Cantando y cantado, las penas se van aliviando || Similar: Acciones matan pasiones.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 498. Web.
Lloc: Arenys de Munt (Maresme).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Empordà.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Maó (Menorca).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta | Qui canta, sos mals espanta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).
Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.
33. Qui canta, els mals espanta (2010, 1 font)
Lloc: Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Martí Sescorts (Osona).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
34. Qui canta, els seu mal espanta (2003, 2 fonts)
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [P: VI, 844].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Por.
Font: [P: VI, 844].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.
35. Qui canta, els seus mals espanta (1985, 24 fonts)
ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure's.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cantar», p. 50. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Penedès.
Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIMENTS, ACCIONS, PARAULES… ALEGRIA», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «8. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge», p. 86. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 176. Editorial Millà.
Oral. Font oral.
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Bages i Solsonès.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Barcelona i Besseit (La Franja).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Garrigues.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Mallorca - Teià.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Manresa (Bages).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Oliana (Alt Urgell).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Lloc: Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar. Vox.
El fet d'explicar les nostres penes ens pot ajudar a treure la tristor que portem dins.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 48. Vox.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.
Lloc: Solsona.
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.
Cantar: dóna ànims.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Sons i sorolls. Cantar», p. 101. Edicions 62.
Acció (Activitat, Treball) / Inacció.
Font: [LEM: 176].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Por.
Font: [LEM: 176].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 185. Web.
Lloc: Ontinyent.
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.
Lloc: Blanes.
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 37. Web.
Mal.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 44». Autoedició.
36. Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (1999, 1 font)
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, sos mals espanta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
37. Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (2006, 3 fonts)
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
38. Qui canta, els séus mals espanta (1910, 2 fonts)
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 232. Imp. de J. Horta.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.
39. Qui canta, es seu mal s'espanta (1984, 1 font)
Es cantar alleuja ses penes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Musica», p. 243. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
40. Qui canta, los seus mals espanta (1900, 1 font)
(Cast.) V. Viure.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 60. Tarascó, Viladot & Cuesta.
41. Qui canta, sos mals espanta (1736, 9 fonts)
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Correu / Serra Feu, Alba (2010). Correu electrònic.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «170», p. 42. Imprenta de Saurí y Compañía.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 478», p. 718. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.
Cal distreure's i no pensar en el dolor.
Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.
42. Qui canta, sos mals espanta; que plòra, mès els aumenta (1900, 1 font)
Equivalent en italià: Chi canta, i suoi mali spaventa.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: El que canta, el mal espanta.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
De: Pepratx.
Equivalent en francès: En chantant on dissipe ses chagrins.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: In mezzo alle disgrazie bisogna cercar divertimenti.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: No siempre quien canta, / sus males espanta; / que también cantando, / hay quien está sus males ocultando (Casal y Aguado).
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Qui canit, ipse suo fugat infortunia cantu.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: Qui repand ses misères fait fuir les vivans.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.
43. Qui canta. Els seus mals espanta (2017, 1 font)
Lloc: Manresa.
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 162. Zenobita Edicions.
44. Qui canta…els seus mals espanta (2017, 1 font)
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.
45. Qui cante lo mal espante (1995, 1 font)
Font: BM, CO, FX, G, MR, TA, TC, VR, VJ, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «riure i plorar», p. 73. Instituto de Estudios Turolenses.
46. Qui molt canta, els mals espanta (2007, 1 font)
Sinònim: Vesteix un bastó i semblarà un senyor.
Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «678», p. 199. Garsineu Edicions.
47. Qui plora i canta els seus mals espanta (1986, 1 font)
Equivalent en castellà: Cantando las penas, las penas se olvidan.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Interludi (Paraules sense musica)», p. 15. Llorens Llibres.
48. Qui plora i canta, diu que els seus mals espanta (1986, 2 fonts)
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 114. Edicions Tívoli.
Lloc: País Valencià.
Valor Calatayud, Ernest (1986): Refraneret musical. Recull folklòric «Refraner del cant. Q», p. 33. Llorens Llibres.
49. —Qui canta els seus mals espanta —I qui plora se'ls augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més (2014, 1 font)
Respostes de rebot: quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLI. Les respostes de rebot», p. 151. Llibres de l'Index, S.A..
Escolteu-ho:
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar
Muntañola, Joaquim (2008): Dites populars catalanes
Ajudeu-nos a millorar
