Qui canta els seus mals espanta

132 recurrències en 40 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

2. Lo qui canta els seus mals espanta (2019, 1 font)

Lloc: Campredó (Baix Ebre).

Font: Mèlic, Rosaura.

Miralta Solé, Anna (2019): Treball de recerca sobre paremiologia «Refranys i frases fetes per municipis», p. 2. Treball de recerca.

3. QUi canta, el seu mal espanta (2010, 1 font)

Lloc: Barcelona.

Adell, Enric (2010): En mà (company de feina). Font oral.

4. Qui FANTA els seus mals espanta (1997, 1 font)

Refranys estrafets. Aquest refresc sí que és la xispa de la vida.

Capdevila i Plandiura, Carles (1997): Mentre hi ha Visa hi ha esperança «VI. Bon vent i marca nova». Web.

5. Qui balla o canta sos mals espanta (2008, 1 font)

Recomana que davant una mala situació, no s'enfonsin en la profunditat negra de la tristesa.

Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta.

Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Refranys», p. 56. Editorial Moll.

6. Qui canta el seu mal espanta (1951, 13 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1077. Editorial Selecta-Catalonia.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 112. Edicions Tívoli.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Por i covardia», p. 174. Edicions Tres i Quatre.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'esplai. Música i cant», p. 138. Edicions Tres i Quatre.
Correu / Bergués Fàbrega, Cristina (2010). Correu electrònic.

Lloc: Sant Vicenç de Torelló (Osona).

Correu / Rodríguez Cruells, Maria (2010). Correu electrònic.
Correu / Sans, Lídia (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.

A El club (TV-3) ara munten un karaoke i el personal brama una estona. O sigui, com que vénen vaques magres, han posat en pràctica allò de qui canta el seu mal espanta. És un refrany mai comprovat.

Monegal, Ferran (2008): El Periódico de Catalunya «Article de Ferran Monegal: 'La reportera assetjada'». El Periódico de Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Constantí (Tarragonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Lloseta (Raiguer) - Mallorca.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554 Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Exemplars i diverses», p. 173. Museu de Vilafranca.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 99. Seuba Edicions.

7. Qui canta el seu mal espanta i fa mal de cap al que l'aguanta (2006, 3 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre el cap». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.

9. Qui canta el seu mal espanta, i qui plora se l'augmenta (1993, 1 font)

Vol dir que davant les adversitats cal conservar la presència d'ànim i humor (D.).

Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «554a Canta», p. 86. Institut Menorquí d'Estudis.

12. Qui canta el seus mals espanta i fa mal de cap als altres (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

13. Qui canta els mals espanta (2008, 4 fonts)

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

¿Que no saben que qui canta, els mals del país espanta?

Grau, Anna: Avui «"Passos perduts". "Quan cantaran els Mossos?"», p. 60. L'Avui / El Punt Avui.

Lloc: Salt (Gironès).

Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.

Lloc: Andorra.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Badalona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (vivint al Vendrell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Segrià.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

15. Qui canta els seus mals espanta (1951, 22 fonts)

Refranys de vuit síl·labes en conjunts, posseïts d'una cadència i d'una sonoritat tan especial que poden ésser considerats com d'un sol vers octosil·làbic com de dos, que en uns casos semblen ser de tres i de cinc, i en d'altres, alterats d'ordre, de cinc.

I de tres.

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 110. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: Garrigues.

Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 29. V&P.
Bou, Núria; Pérez, Xavier: Avui «"Espectacles". "Quadern de cinema"», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Correu / Rosàs Reverte, Joan (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.
Falgarona (2018): Twitter «twitter.com/fligantada/status/1049267247443795968». Twitter.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 56. Autoedició.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 12. Refranys sobre festes i lleure». Llibres de l'Index, S.A..
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Grupo Promotor Santillana (1997): Lectures. Llibre de refranys. Cicle inicial 2n «Ai, ai, ai», p. 11. Grupo Promotor Santillana.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey». Twitter.
Lo Cisco de Can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/419945182831071232». Twitter.
Lo Cisco de can Pey (2014): Twitter «twitter.com/LoCiscoDeCanPey/status/545572983797219328». Twitter.

Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difícils.

Lloc: Sant Feliu de Guíxols.

Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.

Qui canta és perquè està content.

Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van.

Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mal». Editorial Barcanova.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Camprodon (Ripollès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Castellterçol.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Girona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Granollers.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Mollet del Vallès.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sabadell.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Tàrrega (L'Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Ullastrell.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.

Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.

Sinònim: Cantant, cantant, les penes se'n van | L'alegria allarga la vida | Riure és la millor medecina | Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres).

Equivalent en castellà: Quien canta sus males (o su mal) espanta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la», p. 59. Web.
Zabaleta i Llauger, Pau (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb les persones». Web.

16. Qui canta els seus mals espanta i fa mal de cap al qui l'aguanta (o als altres) (2012, 1 font)

La música sempre ha tingut fama d'apaivagar les ires i els ànims encesos.

Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.

Pàmies i Riudor, Víctor; Palou, Jordi (2012): Els 100 refranys més populars. Cossetània Edicions.

17. Qui canta els seus mals espanta, i qui plora els augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar s'acontenta (1930, 1 font)

Amades i Gelats, Joan (1930): Números meravellosos «Els números. El tres», p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.

18. Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més (2014, 1 font)

Sinònim: Qui canta els seus mals espanta, i qui plora, se'ls aumenta, i qui viu enamorat sols de mirar s'acontenta (o: sols de mirar-se s'acontenta), i qui balla encara més.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 244. Llibres de l'Index, S.A..

19. Qui canta els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (2006, 1 font)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

20. Qui canta es seu mal espanta (1918, 3 fonts)

Lloc: Menorca.

Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXX.- Música», p. 315. Institut Menorquí d'Estudis.

Lloc: Menorca.

Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Música», p. 55. Consell Insular de Menorca.

Equivalent en castellà: Quien canta su mal espanta.

Lloc: Eivissa i Formentera.

Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 24. Institut d'Estudis Eivissencs.

22. Qui canta son mal espanta (2003, 2 fonts)

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La por i la covardia», p. 100. Pagès Editors.

Lloc: Sarral (Conca de Barberà).

Correu / Manuel (2010). Correu electrònic.

23. Qui canta sos mals espanta (1839, 11 fonts)

Veure l'original.

Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «2 de gener», p. 381. Salvat, S.A. de Ediciones.

Sinònim: Qui canta els seus mals espanta.

Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 176. Editorial Trabucaire.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. Q», p. 113. Edicions Tívoli.
Briz, Francesch Pelayo (1865): Calendari catalá del any 1866, p. 157. Llibretería de Estanislao Ferrando Roca.

Lloc: Illes Balears.

Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 428. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Equivalent en castellà: Quien canta sus males espanta.

Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 658. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Lloc: Rosselló.

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 44. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Lloc: Rosselló.

Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 125. Imprempta de Carlos Latrobe.

Font: Ballot.

Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «Cantar». Web.

24. Qui canta sos mals espanta i qui plora los aumenta (2003, 1 font)

Per això cantaré jo: cantant pensaré amb vos sempre.

Lloc: Mallorca.

Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 55. Consell de Mallorca.

25. Qui canta, / els seus mals espanta (1969, 1 font)

Equivalent en francès: Qui chante, / éffraie ses maux.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 338. Robert Morel Editeur.

26. Qui canta, el seu mal espanta (1985, 7 fonts)

Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 51. Editorial Joventut.

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 42. Garsineu Edicions.

Fer safareig.

Gimeno, Antoni (2014): Per correu electrònic «Frases fetes sobre pinyons i pinyonaires». Correu electrònic.

Lloc: Arenys de Munt (Maresme).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Cambrils (Baix Camp).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Empordà.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Maó (Menorca).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Cal distreure's i no pensar en el dolor.

Sinònim: Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta | Qui canta, sos mals espanta.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta (CETA) núm. 14 «Recull de Refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

Lloc: Vilalba dels Arcs (Terra Alta).

Vidal, Magda (1989): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 14, p15-16 «Recull de refranys a Vilalba dels Arcs», p. 16. Centre d'Estudis de la Terra Alta.

28. Qui canta, els seu mal espanta (2003, 2 fonts)

Acció (Activitat, Treball) / Inacció.

Font: [P: VI, 844].

29. Qui canta, els seus mals espanta (1987, 23 fonts)

ACCAT (2012): Correu electrònic «Refranys per a l'itinerari del Parc Cultural de Santa Maria de les Franqueses de Balaguer». Correu electrònic.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correu / Ministral Boada, Montse (2010). Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.

Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure's.

Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Cantar», p. 50. Enciclopèdia Catalana.

Lloc: Penedès.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo Gil, José Enrique; Ugarte Ballester, Xus (2009): Mínimo paremiológico catalán. Mínimo paremiológico.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «SENTIMENTS, ACCIONS, PARAULES… ALEGRIA», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cantar». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Lloc: Vic (Osona).

Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.

Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «II». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 176. Editorial Millà.
Oral. Font oral.

Lloc: Badalona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Bages i Solsonès.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Barcelona i Besseit (La Franja).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Garrigues.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Mallorca - Teià.

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Manresa (Bages).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Oliana (Alt Urgell).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Lloc: Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar. Vox.

El fet d'explicar les nostres penes ens pot ajudar a treure la tristor que portem dins.

Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 48. Vox.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la salut i com conservar-la». Web.

Lloc: Solsona.

Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.

Cantar: dóna ànims.

Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Sons i sorolls. Cantar», p. 101. Edicions 62.

Acció (Activitat, Treball) / Inacció.

Font: [LEM: 176].

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 165. Edicions Víctor.

Lloc: Blanes.

Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 37. Web.

Mal.

Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 44». Autoedició.

30. Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (1999, 1 font)

Cal distreure's i no pensar en el dolor.

Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, sos mals espanta.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

31. Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta (2006, 3 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys de Músics. Dites sobre músics, música, balls i instruments». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys del riure i del plorar». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre els mals». Web.

32. Qui canta, els séus mals espanta (1910, 2 fonts)

Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 232. Imp. de J. Horta.

Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 827. Antoni López, Editor.

33. Qui canta, es seu mal s'espanta (1984, 1 font)

Es cantar alleuja ses penes.

Lloc: Menorca.

Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Musica», p. 243. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

35. Qui canta, sos mals espanta (1736, 9 fonts)

Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Del relatiu ab lo antecedent», p. 110. Web.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 158. Est. Tip. La Hormiga de Oro.
Correu / Serra Feu, Alba (2010). Correu electrònic.

Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «170», p. 42. Imprenta de Saurí y Compañía.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 478», p. 718. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 109. Editorial Rourich.

Cal distreure's i no pensar en el dolor.

Sinònim: Qui canta, el seu mal espanta | Qui canta, els seus mals espanta, qui plora, els seus mals augmenta, i qui està enamorat sols de mirar s'acontenta.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 92. Librerías París-Valencia.

Lloc: Rosselló.

Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

36. Qui canta, sos mals espanta; que plòra, mès els aumenta (1900, 1 font)

Equivalent en italià: Chi canta, i suoi mali spaventa.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en castellà: El que canta, el mal espanta.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

De: Pepratx.

Equivalent en francès: En chantant on dissipe ses chagrins.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en italià: In mezzo alle disgrazie bisogna cercar divertimenti.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en castellà: No siempre quien canta, / sus males espanta; / que también cantando, / hay quien está sus males ocultando (Casal y Aguado).

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en llatí: Qui canit, ipse suo fugat infortunia cantu.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en francès: Qui repand ses misères fait fuir les vivans.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

Equivalent en castellà: Quien canta, sus males espanta.

Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIX. Remèys morals», p. 445. Centre Excursionista de Catalunya.

37. Qui canta. Els seus mals espanta (2017, 1 font)

Lloc: Manresa.

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 162. Zenobita Edicions.

40. —Qui canta els seus mals espanta —I qui plora se'ls augmenta, i qui viu enamorat, sols de mirar-se s'acontenta, i qui balla encara més (2014, 1 font)

Respostes de rebot: quan algú diu la primera frase, tot seguit un altre contesta amb la segona.

Lloc: Vic (Osona).

Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «XLI. Les respostes de rebot», p. 151. Llibres de l'Index, S.A..
Qui canta els seus mals espanta

Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2

Qui canta els seus mals espanta

Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar

Qui canta els seus mals espanta

Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar

Un projecte de:

www.dites.cat

Ajudeu-nos a millorar

Formulari de contacte