Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no s'aventura, no té ventura

29 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1803.

Qui no s'aventura, no té ventura

6 fonts, 1900.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 673 «Refranyer popular», p. 14. Revista Bellpuig.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 115. Editorial Rourich.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 186. Consell de Mallorca.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 29. Editorial l'Esquer.
Qui no s'exposa, no aconsegueix res.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 182. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no aventura, no té ventura

5 fonts, 1969.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 219. Manuscrit.
Sinònim: Té ventura qui la se procura | Qui no s'arrisca, no en pisca | Qui no posa el ventre en perill, no mor fart | No hi ha tall sense treball | Qui vulga peix, que es mulle el cul | Home covard no troba dona bonica | Qui aventura, té ventura.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 498», p. 719. Columna Edicions.
Encara que sigui aconsellada la iniciativa personal.
Equivalent en francès: Qui ne risque rien, n'a pas de chance.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Préface», p. 20. Robert Morel Editeur.
Equivalent en francès: Qui ne risque rien, n'a pas de chance.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Sort, desgracia / Bonheur, malheur», p. 336. Robert Morel Editeur.
Qui no aventura. 13-7-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1530.jpg. Manuscrit.

Qui per mar no s'aventura no troba ventura

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1029. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 359. Edicions 62.

El que no s'aventura, no té ventura

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 83. Editorial Arte y Letras.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 130. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no s'aventura, no farà fortuna

2 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Sinònim: Veg. Qui no arrisca, no pisca.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «OM - Observacions morals», p. 130. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui nó aventura nó té ventura

1 font, 1917.
Sinònim: Qui no s'aventura no té ventura.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Qui no aventura no tè ventura

1 font, 1803.
Equivalent en llatí: Praemia nulla refert, qui nulla pericula tentat.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aventura», p. 74.
Equivalent en castellà: Quien no aventura, no ha ventura.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Aventura», p. 74.

Qui no aventura no té ventura

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Quien no aventura no ha ventura.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 659. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no aventura, no tè ventura

1 font, 1847.
Adv. que algunas vegadas es menestèr còrrer perill per conseguir una cosa.
Equivalent en castellà: Quien no se aventura, no pasa la mar.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Aventurar», p. 5. Agencia Médica Catalana.

Qui no s'aventura no té ventura

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El risc», p. 114. Pagès Editors.

Qui no s'aventura no tè ventura

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 71. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no s'aventura, no té cavall ni mula

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 2004», p. 917. Columna Edicions.

Qui no s'aventura, no té cavalls ni mula

1 font, 1999.
Recomana ser arriscat en els negocis.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 455. Edicions 62.

Qui pel mar no s'aventura no troba ventura

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.