Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no té bous no llaura tots els dijous

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1736.

Qui no té bous, no llaura tots els dijous

5 fonts, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 45. Editorial Millà.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. El bou», p. 111. Garsineu Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Qui no té propietats, capital o mitjans, no pot fer el que vol o quan ho vol.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 73. Web.

Qui no té bous no llaura tots els dijous

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. La setmana», p. 955. Editorial Selecta-Catalonia.
Aprofita les feines de l'arada per aconsellar i moralitzar, amb sentit metafòric.
Reconeixen la llibertat que dóna la possessió dels béns necessaris.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Els treballs del camp. Laurar, llaurar», p. 18. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Dijous», p. 68. Edicions 62.

Qui no té sos jous, no llaura en sos bous

2 fonts, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

El que no te els seus bous, no llaura tots els dijous

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «E», p. 23. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Qui no és amo dels bous, no llaura tots els dijous

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1165», p. 473. Columna Edicions.

Qui no té bous, / no llaura tots els dijous

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de boeufs, /ne laboure pas tous les jeudis.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El bou / Le boeuf», p. 474. Robert Morel Editeur.

Qui no té sos bous, / no llaura tots els dijous

1 font, 1968.
Lloc: Gandia.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dijous», p. 158. Edicions Polígrafa.

Qui no té sos bous, no llaura tots els dijous

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1563», p. 366. Columna Edicions.

Qui no té sos bous, no llaura tots los dijous

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 91. Librerías París-Valencia.

Qui no te'ls seus bous, no llaura tots los dijous

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.