Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui no té pa, moltes se'n pensa

130 recurrències en 57 variants. Primera citació: 1805.

Qui no té pa, moltes se'n pensa

39 fonts, 1900.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 85 (Any II, 11-setembre-1937) «Aforismes i proverbis», p. 328. Revista Curiositats de Catalunya.
La fam ajuda a discórrer.
Sinònim: Qui té fam, moltes se'n pensa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 372. Editorial Moll.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1927): Vida lleidatana, Any II, Núm. 25 15 de maig de 1927) «Refraner. El pa», p. 50. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 189. Editorial Pòrtic.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 411 (setembre 1979) «El que diuen els refranys sobre... El pa». Cavall Fort.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 49. Editorial Joventut.
Equivalent en castellà: La necesidad aguza el ingenio.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 194. Editorial Diàfora.
E. V. Equip (1995): Revista Caprabo, 199 (juny'95) «REFRANYS CATALANS (4)», p. 69. Caprabo.
Sinònim: La gana fa obrir els ulls.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «329», p. 100. Garsineu Edicions.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2002): Revista Bellpuig, 673 «Refranyer popular», p. 14. Revista Bellpuig.
Sinònim: Qui no té pa, el fan bellugar | Home pobre, ple de traces | No hi ha com voler per fer les coses | Fa més qui vol que no qui pot | Qui té gana, té manya | QUI no té pa, ne té que caçar | El no tindre pa moltes en fa pensar.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 218», p. 732. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 117. Editorial Rourich.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 59. Consell de Mallorca.
Quan es passa fam o gran penúria, l'intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema.
Sinònim: Similar: Quan la fam apreta, pensa l'estómac.
Equivalent en castellà: Similars: El hambre es mala consejera | El hambre aguza el ingenio | El hambre es tan maestra que hasta a los animales adiestra.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 147. Web.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 22. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 18. Editorial Millà.
Qui no té recursos econòmics, ha de tenir enginy per sobreviure.
Sinònim: La fam desperta (o esmola) l'enginy; Qui té gana, té manya.
Equivalent en castellà: Donde hay gana, hay maña; El hambre (o La necesidad) agudiza el ingenio.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «pa». Editorial Barcanova.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
La necessitat obliga a ser espavilat.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «EF - Economia i feina», p. 93. Institut d'Estudis Eivissencs.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Pa», p. 96. Edicions 62.
La necessitat estimula l'enginy.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.
El ventre és un mestre de l'art i un dispensador del talent. De: Persi.
Equivalent en llatí: Magister artis ingenique largitor venter.
Font: Pròl. 10.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1562». Enciclopèdia Catalana.
La necessitat afua l'enginy.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «pa, panarra», p. 107. Editorial Millà.
Sa fam fa discórrer.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Pobres», p. 266. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 46. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Font: Ballot.
Revista Eix@mple web (1999): Diccionari de proverbis catalans «necessitat». Web.
La necessitat estimula l'enginy.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 53. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Pa», p. 899. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2017): Refranys il·lustrats 2, p. 174. Zenobita Edicions.
Equival a allò de «intellectus apretatus discurrit».
Equivalent en llatí: Intellectus apretatus discurrit.
Serra i Boldú, Valeri (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 83 (Any II, 28-agost-1937) «Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge», p. 285. Revista Curiositats de Catalunya.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 372. Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. El menjar i el beure», p. 114. Museu Arxiu de Sentmenat.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 33 (Any I, 12-setembre-1936) «Menjar i beure. El pa», p. 221. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui no té pa moltes se'n pensa

12 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1142. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui no té pa alguna se n'hba de pensar.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La capacitat intel·lectual. Destresa», p. 133. Edicions Tres i Quatre.
Lloc: Menorca.
Consell Insular de Menorca (1983): Folklore menorquí. Un recull per a les primeres edats «Capítol II. Refranys pagesívols. Pobres», p. 55. Consell Insular de Menorca.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Paremia general catalana, La comprovo a Canet de Mar en el sentit de que la necessitat pod menar a cometre accions lletges. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/239/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en esperanto: Se stomako doloras, kapo laboras | Mizero faras lerta, mizero faras sperta | Mizero instruas.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «A taula, el menjar | Ĉe tablo, manĝaĵoj», p. 27. Associació Catalana d'Esperanto.
Vol dir que qui està mancat d'aliment ha d'enginyar-se-les urgentment per resoldre la seva situació (D.). Vegi's n. 1253.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2040 Pa», p. 284. Institut Menorquí d'Estudis.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 23. Editorial Miguel A. Salvatella.
Tasis, Rafael (1966): La saviesa del poble, p. 9. Autoedició.
De: Amades, Joan.
Font: La divinitat del pa.
Torrents, Jacint; Sañé, Joaquim (2019): Pa de flequer. La cultura d'un aliment bàsic «Refranyer sobre el pa. El pa i la fam», p. 126. Edicions Morera.

Qui no té pa, moltes se n'ha de pensar

4 fonts, 1990.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. VII. Els aliments. El menjar», p. 231. Llibres de l'Index, S.A..
Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. El menjar i el beure», p. 114. Museu Arxiu de Sentmenat.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Qui no te pa moltas s'en pensa

3 fonts, 1858.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
Lloc: Menorca.
Hospitaler, José (1869): Vocabulario castellano menorquin y vice-versa «Refranes y modismos. Proverbos y modismes», p. 290. Imp. de Miguel Parpal.
Qui no te pa. 11-12-1906 / 11-12-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1594.jpg. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
Lloc: Menorca.
Soler, Julio (1858): Gramática de la lengua menorquina «Refranes é idiotismos», p. 111. Editorial Claret.

Qui no té pa moltes s'en pensa

3 fonts, 1914.
De: Ferré, Antoni.
Lloc: Reus.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0037 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434140304201/77/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. Q», p. 830. Antoni López, Editor.

Qui no té pa, alguna se n'ha de pensar

3 fonts, 1969.
Volen dir que el qui està mancat d'aliments ha d'enginyar-se urgentment per resoldre la seva situació.
Sinònim: Qui no t'e pa, moltes se'n pensa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pa», p. 88. Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui n'a pas de pain, doit se creuser le cerveau.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 212. Robert Morel Editeur.
Aquest refrany ens diu que la manca de recursos fa que un s'espavili a trobar la manera d'obtenir-ne.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados | FR: De tout s'avise à qui pain faut (De tot se n'adona qui li cal pa) | EN: Necessity is the mother of invention (La necessitat és la mare de la invenció).
Pujol i Campeny, Afra (2008): Els refranys. Estudi i equivalències «4. Recull de refranys. 4.4 Recull de refranys. 3. Diners», p. 47. Web.

Qui no té pa, moltes en pensa

3 fonts, 1980.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 291. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Menjar i beure», p. 135. J. Huguet Pascual, editor.

Qui no te pa, moltes se'n pensa

3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVIII.- Pobres», p. 327. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 29 - Dites i refranys: Societat i vida - https://www.lopedris.cat/dites-refranys-societat-vida-c1048». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre societat i vida». Web.

Qui té fam, moltes se'n pensa

3 fonts, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fam», p. 33. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Qui a faim, s'ouvre l'esprit.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 232. Robert Morel Editeur.
La fam ensenya molt. Cf. artificia docuit fames.
Equivalent en llatí: Multa docet flames.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1709». Enciclopèdia Catalana.

Qui té fam, totes se les pensa

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 125», p. 269. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no té pa / moltes se'n pensa

2 fonts, 1915.
De: Magriñà, Carles (1917-18)).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0072 «Alguns refrans recullits a Valls - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435090304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pa», p. 68. Edicions Polígrafa.

Qui no té pa alguna se n'ha de pensar

2 fonts, 1990.
Sinònim: Qui no té pa moltes se'n pensa.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 75. Pagès Editors.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els diners i el treball», p. 111. Museu Arxiu de Sentmenat.

Qui no té pa alguna se'n pense

2 fonts, 1979.
La indústria casolana del pa al Pallars Sobirà.
Lloc: Pallars Sobirà.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Pallars Sobirà.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «La indústria casolana del pa al Pallars Sobirà». Editorial Altafulla.

Qui no te pá moltas s'en pensa

2 fonts, 2021.
Qui no te pa. 11-12-1905.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1593.jpg. Manuscrit.
Qui no te pa. 11-12-1907.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1595.jpg. Manuscrit.

Qui no tè pa, mòltas sen' pensa

2 fonts, 1805.
Equivalent en llatí: Ingenii vires cogit intendere egestas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pensar», p. 176.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pensar», p. 176.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Prosodia. De las figuras gramaticales ortográficas. Ejemplos en que se ven usadas dichas figuras», p. 292. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

El no tindre pa, / moltes ne fa pensar

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pensar», p. 258. Edicions Polígrafa.

El no tindre pa, moltes en fa pensar

1 font, 1992.
Sinònim: Qui no té pa, moltes se'n pensa | La fam no té termes | La necessitat no té llei | La fam treu el llop del bosc.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 57», p. 693. Columna Edicions.

Qui no t'e pa, moltes se'n pensa

1 font, 2000.
Volen dir que el qui està mancat d'aliments ha d'enginyar-se urgentment per resoldre la seva situació.
Sinònim: Qui no té pa, alguna se n'ha de pensar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pa», p. 88. Editorial Moll.

Qui no té pa / alguna se'n pensa

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Economia particular», p. 70. Autoedició.

Qui no té pà / moltes se'n pensa

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té pa alguna s'ha de pensar

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 116. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Qui no té pa alguna se'n pensa

1 font, 1992.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «El nostre pa de cada dia. El pa, el vi i els altre», p. 116. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Qui no te pa algunas se n' pensa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Donde hay gana, hay maña.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «379», p. 88. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui no te pa moltas se'n pensa

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «10. Aforismes indeterminats», p. 43. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Qui no tè pa mòltas se'n pensa

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 129. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui no té pá moltas sen pensa

1 font, 1831.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «437», p. 100. Imprenta de Saurí y Compañía.

Qui no tè pa moltas sen pensa

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 660. Imprenta y Librería de Pablo Riera.

Qui no té pa moltas sen pensa

1 font, 2021.
Qui no té pa moltas sen. 3-2-1870.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1596.jpg. Manuscrit.

Qui no tè pa mòltas sen' pensa

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Ingenii vires cogit intendere egestas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 139.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento que cien letrados.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Pa», p. 139.

Qui no te pa moltes s'en pensa

1 font, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pa moltes se en pensa

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pá moltes se en pense

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/15/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pa moltes se'n pensa

1 font, 1915.
Un vell. De: Balcells Mariné, Salvador (1917-18).
Lloc: Prades (Tarragona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0101-0011 «Qüestionari núm. 1 - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433330304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pá moltes se'n pensa

1 font, 1915.
No diem "Donde no hay harína, todo es mohína" preque no creiém que la conseqüencia fatal i obligada de la miseria material, siguin les discordies familiars, sinó que diem que 'l qui 's trova mancat de recursos, no s'entreté en baralles casolanes, que no li resoldrien la situació, sinó que cerca la manera de sortir del apuro, pensant en els diferents mitjans lícits que pugui emplear. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Equivalent en castellà: Donde no hay harína, todo es mohína.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té pá moltes se'n pensa

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pa moltes se'n pense

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/69/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té pa moltes se'n pense

1 font, 1995.
Font: MS, CL, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «menjar i beure», p. 39. Instituto de Estudios Turolenses.

Qui no té pá, / alguna se n'ha de pensá

1 font, 1891.
Lloc: Avinyonet.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 39. Associació d'Excursions Catalana.

Qui no té pá, / moltas se n' pensan

1 font, 1891.
Sinònim: Qui no té pá, / alguna se n'ha de pensá.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Blat. Aforismes», p. 39. Associació d'Excursions Catalana.

Qui no te pà, / moltes s'en pensa

1 font, 1923.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1801/0002 «Respostes al qüestionari numer 18 sobre el menjar i el beure tradicionals : II. Els àpats - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1348637». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no te pa, / n'ha de anâ a buscâ

1 font, 1923.
Vol dir que ha de treballar. Molt coneguda arreu. De: Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1923): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1801/0002 «Respostes al qüestionari numer 18 sobre el menjar i el beure tradicionals : II. Els àpats - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1348637». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no té pa, de quatre n'ha de passar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 217», p. 732. Columna Edicions.

Qui no tè pa, mòltas se 'n pensa

1 font, 1903.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 157. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Qui no té pa, moltas se n' pensa

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 184. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui no tè pa, moltas se n' pensa

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Fragmentos de catalan del presente siglo, del Doctor Don José Subirana y Vila», p. 301. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Qui no té pa, móltas se'n pensa

1 font, 1917.
Sinònim: Qui no té pa, moltes se'n pensa.
Blanic (1917): Vocabulari francès-català «Próverbis - Refranas catalanas», p. 177. Editorial Trabucaire.

Qui no tè pa, moltas sen pensa

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Sinéresis de la paraula En. Ab Pronoms», p. 202. Web.

Qui no tè pa, mòltas sen pensa

1 font, 1847.
Exp. que la necessitat fa discórrer mòlt.
Equivalent en castellà: Mas discurre un hambriento, que cien letrados.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Pa», p. 20. Agencia Médica Catalana.

Qui no té pá, moltes en pensa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 241. Editorial Arte y Letras.

Qui no té pà, móltes se'n pensa

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Más discurre un hambriento que cien letrados.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 233. Imp. de J. Horta.

Qui no té pa, moltes se'n pense

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Pa», p. 51. El Llamp.

Qui no té pa, moltes se'n pesca

1 font, 2010.
Qui té pocs diners o pocs mitjans, s'espavila molt.
Pons, Nathalie; Ben-Arab, Màriam (il·lustr.) (2010): Refranys per jugar, p. 58. Vox.

Qui no té pa, n'ha de buscar

1 font, 2003.
Sinònim: Qui no té pa, n'ha de cercar.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.

Qui no té pa, n'ha de cercar

1 font, 2003.
Sinònim: Qui no té pa, n'ha de buscar.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.

Qui no té pa, una se'n pensa

1 font, 2021.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 122. Pagès Editors.

Qui té fam moltes se'n pensa

1 font, 2000.
Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot.
Sinònim: La fam fa discórrer.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Fam», p. 54. Editorial Moll.

Qui te fam, moltes se'n pensa

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. Q», p. 165. Impremta Querol, Tortosa.