Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

Qui tot ho deixa pel nét, ven la capa en temps de fred

8 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 46. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Vende su capa en invierno quien lo deja todo al nieto.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Nét», p. 91. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 54. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 49. Seuba Edicions.

Qui tot ho deixa pel nét, es ven la capa en temps de fred

2 fonts, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La capa», p. 122. Editorial Ausa.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. Els diners», p. 71. Garsineu Edicions.

Qui ho deixa tot (o qui tot ho deixa) pel nét, ven la capa en temps de fred

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.

Qui tor ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.

Qui tot ho deixa pel nét, / ven la capa en temps de fred

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 81. L'Avenç.

Qui tot ho deixa pel nét, veu la capa en temps de fred

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 240», p. 417. Columna Edicions.

Quit tot ho deixa pel nét, ven la capa en temps de fred

1 font, 1989.
Segons una llei natural sembla que les persones són estimades en relació a allò que tenen. Si algú es desprèn de les seves possessions en favor d'un altre, probablement ja no serà tracta amb la mateixa delicadesa.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 82. Editorial de Vecchi.