Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Segons la gent, els encens

40 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1803.

Segons la gent, els encens

5 fonts, 1910.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 579», p. 776. Columna Edicions.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 38. Garsineu Edicions.
Equivalent en castellà: Cuales barbas, tales navajas.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 234. Imp. de J. Horta.
Equivalent en francès: Suivant les gens, les encens.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 221. Llibres de l'Index, S.A..

Segons la gent els encens

4 fonts, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Segons la gent. 9-5-1912.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1773.jpg. Manuscrit.
Segons la gent. 12-4-1905.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1774.jpg. Manuscrit.
Segons la gent. 24-2-1914 / 17-5-1916.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1775.jpg. Manuscrit.

Segons la gent los encens

4 fonts, 1831.
Briz, Francesch Pelayo (1869): Calendari catalá del any 1870, p. 26. Joan Roca y Bros, Editor.
Equivalent en castellà: Cuales barbas tales tobajas.
D. J. A. X. y F. (1831): Diccionario de refranes catalanes y castellanos «344», p. 80. Imprenta de Saurí y Compañía.
Equivalent en castellà: Cuales barbas tales tobajas.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 662. Imprenta y Librería de Pablo Riera.
En uns adagis se nota que la rima es complerta ó aconsonantada, mes senzilla. Sovint son tant sols assonantats.
Genís i Bech, Salvador (1875): La Renaixensa, any V, tom I, 30 d'abril de 1875, pàg. 506-512 ««Adagis catalans»», p. 511. La Renaixensa.

Segons la gent los incensos

2 fonts, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «18. La roda de la fortuna - 18.4. Equilibri». Web.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Segons la gent, l'encens

2 fonts, 1989.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys generals», p. 96. Pagès Editors.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «S», p. 306. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Segons la gent, los encens

2 fonts, 1900.
Segons la gent. 24-10-1879.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1772.jpg. Manuscrit.
V. Honor.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «G», p. 50. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Conforme la gent els incens: escolà crema bonyigo

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 8. Anubar Ediciones.

Conforme la gent, l'encens

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 94. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Segons és la gent, l'incens

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1823. Publicacions de la Universitat de València.

Segons la gens / Los encens

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «S», p. 30. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Sègons la gent els encens

1 font, 1803.
Equivalent en castellà: Quales barbas tales tobajas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gent», p. 405.
Equivalent en llatí: Ut digna est facies honoratur.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Gent», p. 405.

Segòns la gent èls encens

1 font, 1805.
Equivalent en castellà: Quales barbas tales tobajas.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Segons», p. 315.
Equivalent en llatí: Ut digna est facies tali celebratur honore.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Segons», p. 315.

Segons la gent les encens

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 81. Imprempta de Carlos Latrobe.

Segons la gent lo encens

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «G», p. 27. Manuscrit.

Segons la gent, els incens

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1823. Publicacions de la Universitat de València.

Segons la gent, els incens. Escolà, posa bonyigos!

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 153. Editorial l'Esquer.

Segons la gent, l'encens: - posa, bonyigo, escolà!

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.

Segons la gent, l'encens. (—Escola, posa bonyigo)

1 font, 2011.
En certes funcions religioses s'empre l'encens (reminiscència del món roeitnal que arriba a l'Europa cristiana a través dels romans). El moment adient, el tuferari (el portador de l'encenser) acosta l'encenser al celebrant alhora que un acòlit li acosta la naveta (recipient en forma de nau amb l'encens). Les paraules s'atribueixen al celebrant. Es diu amb ocasió de la distinció que es fa a qui no n'és mereixedor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.6. Funcions i necessitats del cos. 4.6.3. Funcions fisiològiques i referències escatològiques», p. 86. Eixam Edicions.

Segons la gent, l'encens. Escolà: fica bonyigo!

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Canterella refranyera», p. 145. J. Huguet Pascual, editor.

Segons la gent, l'incens

1 font, 1915.
Mes si bona es la prudencia no hi ha que basar el tracte social en una sistemática desconfiança, ans al contrari. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Segons la gent, l'incens: - posa, bonyigo, escolà!

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Gent». Web.

Segóns la gent, l'incens. —Pòsa bonyigo, escolá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 251. Editorial Arte y Letras.

Segons la gent, tals encens

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Equivalent en castellà: Cuales barbas, tales navajas.
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/51/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Segons les gens, aixi el incéns, possa bonygo Escolá

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «S», p. 49. Real Academia de Historia.

Segons les gents, així l'incens, posa bonyigo escolà

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. S», p. 171. Edicions Víctor.