Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca

43 recurrències en 35 variants. Primera citació: 1815.

Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Veg. Tant d'anar el càntir a la font, arriba que un dia es romp.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «corda». Editorial Barcanova.
Les coses no s'han de forçar.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

Si estires massa la corda, acaba trencant-se

2 fonts, 1997.
Refrany que recorda clarament el de Fedre. De: Fedre.
Equivalent en llatí: Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris.
Font: cfr. II.49.
Escolà i Tuset, Josep M. (1997): Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques «III. Referències i expressions d'origen clàssic. 245», p. 103. Edicions 62.
Aviat trencaràs l'arc, si el tens sempre tesat; en canvi, si l'afluixes, et serà útil quan vulguis. De: Fedre.
Equivalent en llatí: Cito rumpes arcum, semper si tensum habueris; at si laxaris, cum voles erit utilis.
Font: 3.14.10.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «466». Enciclopèdia Catalana.

Tant estiren sa corda que a la fi se romp

2 fonts, 2003.
Tant es gasta, tant es gasta, que arriba un moment que no hi ha diners.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 219. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. T», p. 67. Consell de Mallorca.

Tant estiren sa corda, que es darrer colp es romp

2 fonts, 1957.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1957): Ibiza, núm. 4, p39-42 «Refranero ibicenco (Conclusión)», p. 41. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Insistir massa en una demanda fa que al final es negui.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CE - Consideracions d'experiència», p. 52. Institut d'Estudis Eivissencs.

Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca

2 fonts, 1950.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Instrumentos cordáfonos. LXIII. Cuerda. Refranes», p. 223. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

Tant s'estira la corda que a la fi es trenca

2 fonts, 1989.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.
No convé extremar massa el rigor perquè a voltes produeix efectes oposats.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

Tant s'estira la corda, que a la fi es trenca

2 fonts, 1997.
No es prudente llevar las cosas hasta el extremo.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 39. Comercial Denes, SL.
Refrany que significa que no convé d'extremar el rigor, perquè produeix efectes contraproduents.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Corda», p. 77. Enciclopèdia Catalana.

I tant s'estira la corda, o se tira lo càntir al pou, que es trenca

1 font, 1815.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1815): Calaix de sastre, vol. V, 1800-1801 «17 de juny de 1801», p. 224. Curial Edicions.

La corda, si massa s'estira es trenca

1 font, 1989.
No convé extremar massa el rigor perquè a voltes produeix efectes oposats.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la indumentària. La corda i la veta», p. 124. Editorial Ausa.

La corda, si massa s'estira, es trenca

1 font, 1949.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Corda», p. 902. Editorial Selecta-Catalonia.

No estires tant la corda, que es pot trencar

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «N», p. 80. Ajuntament d'Alzira.

Si estires massa la corda, ve un dia que es peta

1 font, 2007.
Sinònim: Fer els ulls grossos.
Equivalent en castellà: No se puede tener la cuerda siempre tirante.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «242», p. 76. Garsineu Edicions.

Si molt tibes la corda, arriba que es trenca

1 font, 1980.
Codina Obradors, Lluís (1980): Més de mil màximes recollides per Lluís Codina Obradors i publicades per Mn. Lluís Freixa «Varis», p. 59. Autoedició.

Si s'estira massa la corda al final es trenca

1 font, 1994.
La passió és bona de vegades, però si s'estira massa la corda al final es trenca.
Professor Lester (1994): Avui «Horòscop. Aquari», p. 23. L'Avui / El Punt Avui.

Si s'estira molt, la corda es trenca

1 font, 2010.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Tan tirarás la corda que's trencará

1 font, 1912.
Corda.
Equivalent en italià: Chi troppo tira la corda si strappa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 196. Web.

Tan y tan s'estira la corda, que's trenca

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 135. Editorial Rourich.

Tant estirem la corda, que... al final es trenca

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

Tant estiren de la corda que al final es trenca

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «T», p. 324. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Tant estiren de la còrda, qu'al fí es trenca

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 277. Editorial Arte y Letras.

Tant estiren la corda, que a la fi es romp

1 font, 2000.
Significa que l'ús de les coses arriba a gastar-les.
Sinònim: Estirant, se romp.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Estirar», p. 53. Editorial Moll.

Tant estiren sa corda, que a la fi se romp

1 font, 1984.
Qui vol avançar massa, se perjudica ell mateix.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Conseis. Experiència», p. 185. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Tant estrenyem la garba que el vencill es romp

1 font, 1992.
El vencill és el cordill prim de cànem o de qualsevol altra fibra vegetal que es fa servir per lligar les espigues.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «La collita. Gavella, vencill», p. 55. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Tant estrenyen la corda, que es romp

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «03. Violí - Viola - Violoncel - Contrabaix - Arquet - Corda». Blogger.

Tant estrenyen la garba que el vencill se romp

1 font, 1996.
Alsina, Claudi; Feliu, Gaspar; Marquet, Lluís (1996): Diccionari de mesures catalanes «Gazophilacium: Diccionari de mesures catalanes». Curial Edicions.

Tant estrenyen la garba que se romp el vencill

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 217», p. 693. Columna Edicions.

Tant estrenyen la garba, que el vencill se romp

1 font, 2009.
Significa que les coses violentes o excessives arriben a acabar malament. L'autor cita el DCVB (1930).
Gálvez Casellas, David (2009): Cinc cèntims «Garba». Web.

Tant i tant s'estira la corda que ve que es trenca

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3136», p. 238. Columna Edicions.

Tant i tant se estira la corda que a l'ultim se trenca

1 font, 1915.
De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Equivalent en castellà: Tanto va el cántaro a la fuente que por fin se rompe.
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tant i tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca

1 font, 1914.
Sinònim: Arc sempre armat, o fluix o trencat.
Equivalent en castellà: Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. T», p. 836. Antoni López, Editor.

Tant la corda estiraràs que a l'últim la trencaràs

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3135», p. 238. Columna Edicions.

Tant s'estira la corda, que va que es trenca

1 font, 1987.
Lloc: Garrigues.
Bellmunt i Figueras, Joan (1987): Les Garrigues III. Refranys «Refranys recollits a les Garrigues», p. 34. Editorial Virgili & Pages.

Tant s'estira la corda, que ve que es trenca

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. La pobresa», p. 73. Garsineu Edicions.

Tant y tant s'estira la corda, que al últim se trenca

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 159. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca

1 font, 1839.
Equivalent en castellà: Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado.
Ferrer, Fra Magí (1839): Diccionario catalán-castellano (amb un apèndix de 1670 refranys) «Colección de refranes catalanes-castellanos», p. 663. Imprenta y Librería de Pablo Riera.