Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Treure-li del cap

56 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1803.

Treure's del cap

14 fonts, 1979.
Oblidar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Treu-t'ho del cap: diumenge no podràs anar d'excursió.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 342. Llibres de l'Index, S.A..
Ni Pere del Pla ni la seva tripulació aconseguien treure's del cap la imatge esborronadora d'aquell Ràpid espectral, com de boira, els rems del qual es movien sols sense peons que voguessin.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Primera part. Els dies de l'Edèn. II», p. 27. Edicions de la Magrana.
Per això, amb grans esforços, intenta treure-se'l del cap.
Monzó, Quim (1992): El perquè de tot plegat «El cicle menstrual», p. 27. Edicions dels Quaderns Crema.
Ràpidament va intentar treure-se-la del cap, perquè la veia morta, pal·lidíssima, amb els llavis gastats.
Monzó, Quim (1993): La magnitud de la tragèdia «Capítol primer - 6.», p. 22. Quinze Grans Èxits AIE.
Sinònim: Veg. Ser al cap del carrer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Inventar, idear quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 178. Universitat Miguel Hernández.
Desistir.
Sinònim: Veg. Deixar córrer.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 380. Edicions 62, accepció 2.
Oblidar.
Sinònim: Veg. Passar l'esponja.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 380. Edicions 62, accepció 1.
Havia de parar l'orella per a copsar alguna frase, com «no em puc treure del cap la mort d'aquest xicot, en Puig Antich, això és un assassinat».
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora dispersa (Ells i la Norma). I», p. 166. L'Avui / El Punt Avui.
Això és un mal pensament i me l'he de treure del cap.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «La novel·la de l'hora violeta. 1964», p. 113. L'Avui / El Punt Avui.
Va tancar la llibreta procurant treure's del cap el que acabava de llegir i la va desar al calaix.
San Martín Janer, Marcel (2023): L'enèsima confabulació d'imbècils «Un dia abans del dia D», p. 108. Alberti Editor.
Sempre, és clar, que qui rep el finançament públic es tregui del cap que l'Estat és la bóta de sant Ferriol.
(1997): Avui «A favor. Incentius», p. 3. L'Avui / El Punt Avui.

Treure del cap

8 fonts, 1996.
No significa el mateix que 'Treure's del cap' (inventar) i es relaciona més aviat amb oblidar, no pensar-hi, deixar estar una cosa.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 184. Salvat, S.A. de Ediciones.
Dissuadir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No ser cert o desistir.
D'això ni parlar-ne, ja t'ho pots treure del cap.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Fer desistir d'alguna cosa.
No pots anar al cine, treu-t'ho del cap.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes amb cap», p. 74. Autoedició.
Volies anar d'excursió diumenge que ve; però, si tens febre, com avui, ja t'ho pots treure del cap.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 340. Llibres de l'Index, S.A..
Dissuadir.
Sinònim: Veg. Trencar la girada.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 375. Edicions 62.
Fer canviar: dissuadir.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Influència sobre un altre», p. 96. Edicions 62.
Envejós per la pensada, algú hauria de treure del cap a un diputat encara vidalquadrista la idea de patrocinar, com a rèplica, una Associació Parlamentària de l'OJE a Catalunya.
(1997): Avui «El nom. Ronaldo», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.

Traure del cap

4 fonts, 1993.
Inventar; dissuadir; oblidar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Dissuadir.
Font: PR, CL, CR, FX, G, ME, MR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 181. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «8. Frases fetes», p. 53. Tàndem Edicions.
Dissuadir.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 76. Tàndem Edicions.

Treure's del seu cap

3 fonts, 1996.
Inventar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 178. Universitat Miguel Hernández.
Inventar.
Sinònim: Descobrir, trobar, imaginar, ginyar, idear.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 381. Edicions 62.

Tráurer del cap

2 fonts, 1803.
F. fam.
Equivalent en llatí: Dissuadere, a proposito remevere alicuius animum.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 125.
F. fam.
Equivalent en castellà: Quitar de la cabeza.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 125.
F. fam.
Equivalent en castellà: Quitar ó raer del casco.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cap», p. 125.
F. dissuadir á algú'l pensament, en que s'habia fixàt.
Equivalent en llatí: Dissuadere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 379.
F. dissuadir á algú'l pensament, en que s'habia fixàt.
Equivalent en castellà: Quitar ó raer del casco.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tráurer», p. 379.

Treure-li (alguna cosa) del cap (a algú)

2 fonts, 2004.
Fer desistir algú d'alguna cosa.
No li trauran aquesta idea del cap perquè és molt tossut / Per més que fan no li poden treure del cap el projecte de viatjar a Àfrica central.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desaconsellar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fer desistir algú d'alguna cosa.
Li van intentar treure aquella idea del cap, perquè podia resultar perillosa per a ell.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desesperançar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Treure-li del cap

2 fonts, 1910.
─És un alleujament haver-me tret del cap el problema dels regals.
Forster, E. M. (1910): Howards End «X», p. 85. L'Avui / El Punt Avui.
Fer desistir algú d'una empresa.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 25. Editorial Millà.

Treure's una cosa del cap

2 fonts, 1996.
Sinònim: v. Deixar córrer una cosa 1.
Equivalent en castellà: Quitarse algo de la cabeza.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 88. Edicions 62, accepció 2.
Sinònim: v. Deixar córrer una cosa 3.
Equivalent en castellà: Quitarse algo de la cabeza.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 88. Edicions 62, accepció 1.

Llevar (Traure) del cap

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. L», p. 44. Edicions Víctor.

Traure del cap [alguna cosa] [a algú]

1 font, 2008.
Fer-li'n desistir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Traure una cosa del cap

1 font, 2003.
Fer desaparèixer una idea d'algú.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 34. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Traure's del caputxo

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 74. Edicions Víctor.

Treu-t'ho (o tregui-s'ho, etc.) del cap (i posa-t'ho (o posi-s'ho, etc.) als peus)

1 font, 1997.
Es diu per aconsellar algú que no faci un despropòsit.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.

Treu-t'ho del cap

1 font, 2007.
Sinònim: Treu-t'ho de la barretina | Au, matem-ho!
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «74», p. 34. Garsineu Edicions.

Treu-t'ho del cap i fica-t'ho als peus

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. S», p. 43. Amics de Tous.

Treu-t'ho del cap i posa-t'ho als peus

1 font, 1985.
Consell al qui vol cometre un despropòsit.
A setanta anys, vols anar a Amèrica a fer fortuna? Treu-t'ho del cap... etc.
Sinònim: Deixa-ho córrer.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cap», p. 54. Editorial Pòrtic.

Treu-t'ho del cap i posa-t'ho als peus!

1 font, 2020.
Costa Ventura, Esteve (2020): «https://twitter.com/esteve37/status/1243561194730008578». Twitter.

Treu-t'ho del cap i posa't-ho als peus

1 font, 2014.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «T», p. 332. Juli Jordà Mulet.

Treu-t'ho del cap!

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: ¡Sácatelo de la cabeza!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.

Treure del cap alguna cosa a algú

1 font, 1996.
Dissuadir-lo d'alguna cosa.
Equivalent en castellà: Quitarle algo de la cabeza a alguien.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 87. Edicions 62.

Treure una cosa del cap d'algú

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Hacer desaparecer una idea de alguien.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 226. Editorial Pòrtic.

Treure's (algú) del seu cap alguna cosa

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Sacar (uno) de su cabeza alguna cosa.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 226. Editorial Pòrtic.

Treure's del cap (algú o alguna cosa)

1 font, 2010.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.

Treure's del cap alguna cosa

1 font, 1922.
—Treu-t'ho del cap! I després que no ens interessa.
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «El comte d'Oliver», p. 137. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.