Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Xaloc, vent de fora i l'aigua prop

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1980.

Xaloc, vent de fora i aigua prop

4 fonts, 1993.
Per significar que el xaloc sovint duu pluges darrere.
Xaloc: és la direcció del vent del sud-est. L'origen de la paraula és incert. Es creu que prové de la paraula àrab que es fa servir per anomenar el vent que ve d'on surt el sol. El xaloc és un vent d'origen marí i per tant, humit. Se'l considera un vent que porta núvols, pluja i fred.
És precursor de pluges.
Vol suposar que és precursor de pluges.

Xaloc, vent de fora i l'aigua prop

3 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Del Xaloc o vent del sud-est.
Lloc: Ribera.

Xaloc, vent de fora i aigua a prop

1 font, 2009.
Lloc: Mallorca.

Xaloc, vent de fora, l'aigua prop

1 font, 2019.
El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Morte.