«Refranes famosissimos y provechosos glosados» es un recull de proverbis inserits en un text de caire didàctico-moral, del qual es coneixen diverses edicions castellanes, a partir de la de Fadrique de Basilea (Burgos, 1509). Es té notícia d'una edició catalana, impresa a Barcelona, l'any 1511, segons l'anotació que en féu Hernando Colom al «Regestrum» de la seva biblioteca, amb la següent indicació referent a títol i autor: «Refranes en prosa catalana glosados por mosen Dimas, prevere», per la qual cosa podem deduir que la coberta del llibre devia dir: «Refranys glossats per mossèn Dimas, revere», sense perjudici que hi figurés, també, la concreció «en prosa (plana o catalana)», que diferenciaria el llibre d'altres on els refranys anaven rimats o glossats en llatí. El llibre consta d'una breu introducció seguida de dotze capítols temàtics que responen al propòsit d'alliçonar un jove a la vida civil. Aquesta finalitat «burgesa» és, justament, un dels trets de modernitat d'aquest llibre, a més del fet de ser el primer tractat didàctico-moral en què un tal alliçonament es fa «només» a partir dels proverbis vulgars i no de sentències bíbliques ni de savis i filòsofs. El text s'organitza mitjançant la inserció de proverbis, que sumen un total de 280. Al capítol novè s'inclouen sis contarelles, que porten un proverbi de cloenda, i una part final formada per un enfilall de proverbis precedit de la fórmula «Déu te guard, fill…» i variants. Els proverbis van precedits de marques d'inserció, cohesionadores del text i reveladores de la intenció amb què hi són utilitzats: a l'entremig, hi ha les «glosses», que tenen com a finalitat donar coherència al fil temàtic més que no explicar cada refrany. L'estudi dels proverbis i de les glosses de «REfranes famosissimos» (que es diran «Refranes glosados», a partir de l'edició de 1524), ens ha permès de demostrar que es tracta d'una traducció d'un text original català, bé manuscrit o bé imprès, en una hipotètica edició valenciana anterior a 1509, com apunta J. Romeu al pròleg de «Els primers reculls de proverbis catalans» (1996). A l'obra original de mossèn Dimas, que participà als certàmens literaris valencians de 1474, 1487 i 1488 (Ferrando, 1983), potser no tots els proverbis figuraven codificats en català i, tal vegada, n'hi havia alguns en italià, aragonès o castellà. En tinc una còpia digitalitzada, en format PDF.
