Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1060. Editorial Selecta-Catalonia.
El bon cigró, arrugat i gros, amb cara de vella i cul de fornera
25 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1951.
El cigró per ser gustós ha de tenir cara de vella i el cul gros
5 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Marina Baixa.
El bon cigró, arrugat i gros, amb cara de vella i cul de fornera
4 fonts, 1951.
El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera
2 fonts, 2006.
El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de bugadera
2 fonts, 2011.
Bugadera = dona que llava manualment roba d'altres traient el cul.
Bugadera = llavadora, rentadora. Així és.
El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de fornera
2 fonts, 2011.
El cigró més gustós, la cara arrugada i el cul gros
2 fonts, 1978.
Quant a la qualitat dels cigrons.
Té com un nasset i és rodó com el cul d'una persona ben alimentada.
El cigró més gustós: la cara arrugada i el cul gros
2 fonts, 2011.
El cigró més bo, el que té la cara vella i cul de fornera (o de bugadera)
1 font, 1978.
L'arrugat del damunt i llis o gros de sota.