Paremiologia catalana comparada digital

Els canonges de la Seu no poden ser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1932.

Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze

1 font, 1935.
Per a negar a algú la participació en un afer amb el pretext que ja són prou.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 36. Editorial Selecta-Catalonia.

Els canonges de la Seu no poden ser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze

1 font, 1935.
Per a indicar que en un afer han d'ésser un nombre precís de persones.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «De la gent», p. 82. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Els canonges de la Seu, / no poden ésser sinó deu: / un cop que varen ésser onze / va morir-se el pare Llonza

1 font, 1932.
De caient familiar i humorístic, aplicat a les coses que deuen ésser en nombre just i precís. Recorda que els canonges deuen ésser precisament deu. També es dóna el nom dels canonges al número deu.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refraner barceloní.
Amades, Joan (1932): Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 449 (Octubre de 1932) «Tradicions de la Seu de Barcelona - https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1932m10v42n449.pdf», p. 312. Centre Excursionista de Catalunya.