Paremiologia catalana comparada digital

Picat de la tarantula

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Anar picat de la taràntula

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1763. Publicacions de la Universitat de València.

Anar picat de taràntula

1 font, 2002.
Estar molt irat.
En veure la irritació de l'Esparver, Maria demana: Quèli passa a l'Esparver? / va picat de taràntula.
Lloc: País Valencià.
Font: L'amo y señor, 59.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. T», p. 61. Edicions Bromera.

Picat de la tarántula

1 font, 1865.
Exp. met. Qui está tocat de algun afecte físich ó moral, y particularment del gál·lich.
Equivalent en castellà: Picado de la tarántula ó del alacran.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tarántula», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en castellà: Tarantulado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tarántula», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
Exp. met. Qui está tocat de algun afecte físich ó moral, y particularment del gál·lich.
Equivalent en llatí: Morsus phalangio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tarántula», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.
Equivalent en llatí: Tarantula morsus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Tarántula», p. 644. Hermanos Espasa, Editores.