Paremiologia catalana comparada digital

Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El joc», p. 444. Edicions 62.
Solà, Irene (2023): Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, p. 35.

Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va enganyar

2 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 33. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Una vegada que el diable i la dona van jurar, aquesta el va enganyar

1 font, 2004.
Però en moltes ocasions són fins i tot més dolentes que el dimoni, s'intercanvien els papers i elles li fan de mestres o bé en són les millors alumnes, el poden enganyar i ensenyar-li més maldats. El cas és que se les ha d'assenyalar com més dolentes que el mateix diable.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Imatges femenines. Com són les dones? Xerraires, mentideres, dolentes i perilloses», p. 28. Consell Insular de Menorca.