De la cloenda de l'article: «Les anàlisis precedents de «L'auca del senyor Esteve» i de «La punyalada» han permès de comprovar com l'ús particular que el discurs costumista ha fet dels elements fraseològics i metafòrics té dues concrecions aparentment oposades, però precisament coincidents en la construcció d'uns motles lingüístics i cognitius característics. Les obres de Rusiñol i de Vayreda, separades per l'objecte literaturitzat, l'actitud del narrador i les estructures formals, vénen a coincidir en una utilització idéntica dels models metafòrics i fraseològics —per exemple, en el cas, ben simptomàtic, de la metàfora animalística—; en una pràctica que, depassant les fronteres sòcio-estètiques del costumisme, projecta tanmateix aquest moviment com un intent, històricament delimitat, d'entendre la vida i els seus agents a partir de motles ancestrals i arquetípics».
