"La vida quotidiana a Mequinensa (Saragossa) i el seu entorn riberenc ha estat, durant segles, forjada per la presència dels rius i per l’activitat dels homes i de les dones que el van habitar: miners, pescadors, hortolans i famílies que rentaven, feien bugada, treien l’aigua o passaven la tarda a la riba. Tal com han mostrat els estudis previs sobre navegació fluvial, mineria, pesca o tasques domèstiques a la conca dels rius Segre i Ebre, la llengua de Mequinensa no pot separar-se de les pràctiques i dels espais que la sostenen: l’activitat al riu, les galeries de la mina o l’oratge, que constitueixen alhora geografia física i geografia lingüística. En aquest marc, a partir de diversos treballs d’etnografia i dialectologia realitzats a la població, hem pogut recollir expressions idiomàtiques i refranys que no són només girs lingüístics, sinó empremtes del paisatge i del treball, formes de coneixement transmeses oralment que configuren una memòria col·lectiva estretament vinculada a l’espai geogràfic de la confluència de l’Ebre i el Segre, on s’ubicava l’antiga població de Mequinensa, en un territori aragonès de frontera".
