Paremiologia catalana comparada digital

És massa, carabassa!

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1994.

Açò és massa per a la carabassa!

2 fonts, 1994.
Exemples del tresor lingüístic de la Fallera Calavera.
Gazofilaci (2020): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1305617932207222784». Twitter.
Amb tot això els malaurats sofridors replicaran amb estes frases desesperació i desànim o fins i tot d'amenaça.
Sinònim: Açò és l'hòstia!
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.7.4 Frases fetes i locucions de desembre», p. 40. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Açò és massa (per a la carabassa)

1 font, 2022.
Allargament mitjançant apèndixs expressius que no aporten cap significat referencial però afegeixen un valor expressiu més marcat motivat per l'allargament fònic i pels recursos poètics que inclouen.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «1. Les unitats fraseològiques. 1.2. Caracterització de les unitats fraseològiques. 1.2.1. Propietats de les unitats fraseològiques», p. 24. Institut d'Estudis Catalans.

Açò és massa per a la carabassa

1 font, 1994.
Amb tot això els malaurats sofridors replicaran amb estes frases desesperació i desànim o fins i tot d'amenaça.
Sinònim: Açò és l'hòstia! (o patir i maleir, o una casa de putes, o un ball de cries).
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.7.4 Frases fetes i locucions de desembre», p. 40. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

És massa carbassa

1 font, 2024.
Valls, Pajuly (2024): «https://twitter.com/PajulyValls/status/1742267899656503794». Twitter.

És massa de carabassa!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «III. Discurs. Marcadors. C. Expressions intensives. Expressions intensives positives. Expressions que expressen intensitat en els fets narrats», p. 982. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.