Paremiologia catalana comparada digital

A Fadrell, cadascú per ell

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

En Fadrell / cada u p'ad ell

2 fonts, 1992.
Són extraordinàriament abundants els «refranys geogràfics», sempre festius, aguts o simplement graciosos, i solen tenir forma rimada. Generalment tenen un sentit literal, però també n'hi ha molts d'irònics. La força del consonant facilita un procediment mecànic per a l'obtenció de nombrosos refranys nous, especialment de pejoratius.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «Estructura de les dites tòpiques», p. 53. Fundació Caixa Castelló.
Diuen a la Plana. Fadrell: partida rural de Castelló.
Lloc: La Plana de Castelló (València).
Font: P 79 I, p164.
Serra i Feu, Ricard (2011): Refranys geogràfics (Volum 3) - Lleida i pobles i ciutats de les comarques de Ponent (Catalunya), del Baix Cinca i Llitera (Aragó) i de la Plana Alta (València) «3. La Plana Alta (València). 9. La Plana Alta (València). A) Subcomarca Plana de Castelló», p. 271. Autoedició.

En Fadrell, / cada u p'ad ell

1 font, 1992.
Fadrell és una de les partides rurals de Castelló; diuen això també dels de Massamagrell, Beniparrell i altres poblacions amb la mateixa rima.
Lloc: Castelló.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. V. La Plana de Dalt. Tòpics de la Plana de Dalt», p. 164. Fundació Caixa Castelló.