Fa referència a què els veïns de Sant Martí de Tous eren pretensiosos i creien que ho sabien tot, que volien entendre de tot i que no sabien de res. Aquest refrany ve perquè durant molt de temps els veïns de Sant Martí de Tous van estar sense metge, ja que una vegada va morir el metge van acordar que només donarien la plaça de metge el què sàpigues guarir la darrera malaltia, així tindrien garantia de vida eterna. Durant molts anys, ells mateixos es guarien amb herbes i remeis casolans. De: Parés, Anna.
Font: Tots els refranys catalans (Barcelona, 2010, Edicions 62).