Paremiologia catalana comparada digital

A l'Alcora, gelats

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1978.

A l'Alcora, gelats

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Alcalatén. L'Alcora». Manuscrit.
A l'Alcora van pujar un burro, lligat pel coll, al campanar, per a que es menjare un llicsó que hi havie eixit. Quan el van abaixar, l'animalet ja estave gelat. Per això als alcorins els diuen «gelats» de malnom. Rondalla molt repetida en el folklore geogràfic valencià (BDLIC, XVIII, 18 i RVF, V, 58).
Lloc: Les Useres.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «La zona septentrional del País Valencià. IV. L'Alt Millars. Tòpics de l'Alt Millars», p. 138. Fundació Caixa Castelló.

Els gelats d'Alcora

1 font, 2010.
Diuen que a l'Alcora van pujar un burro,lligat pel coll, al campanar, per a que es menjare un llicsó que hi havia eixit. Quan el van abaixar, l'animalet ja estava gelat.
Lloc: Les Useres.
Font: P 79-I, p138.
Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 10. Alcalatén», p. 215. Autoedició.