Amb perendengues

1 recurrència. Primera citació: 2008.

Anar-li (a qualcú) amb perendengues

1 font, 2008.

Anar-li amb coses de poc o gens de profit.

—Salom, no em vengues amb perendengues —diu es Batle—. Torna'm es sarró i es mal serà mort (VII, 32).

Lloc: Mallorca.