Paremiologia catalana comparada digital

Calla, perol!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Calla, perol

1 font, 1933.
Es diu a la persona que enraonaria sempre.
Lloc: Vic.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «47. Calderes, ferrades, perols, etc. Perol», p. 244. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Calla, perol!

1 font, 1926.
Es diu a un que xerra massa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Perol 6». Editorial Moll.