Cortesament

1 recurrència. Primera citació: 1926.

Adv. D'una manera cortesa.

Cortesament parla e cortesament menja, e conquerràs amistat, Llull Mil Prov., c. 37 | E ell cortesament reté-li les saluts, Muntaner, Cròn., c. 90.

Equivalent en castellà: Cortésmente.