Paremiologia catalana comparada digital

D'una tacada

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1997.

D'una tacada

2 fonts, 1997.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Freqüència», p. 304. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
D'un sol cop, de pressa.
Els costa posar-s'hi, però quan s'hi posen ho fan d'una tacada.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Tacada f.», p. 301. Edicions 62.

D'una sola tacada

1 font, 2021.
En tal altre s'ha fet una senyora casa; diuen que l'ha pagada d'una sola tacada.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre les humanitats. Granat», p. 68. Cossetània Edicions.

D'una tacà

1 font, 2024.
D'una vegada.
Lloc: Bellreguard (Safor).
Borràs March, Jaume (2024): Paraules en desús, frases fetes i refranys a la Safor «Frases fetes. D», p. 95. Ajuntament de Bellreguard.

Fer-ho tot d'una tacà

1 font, 2021.
D'un cop, com si jugares al billar.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «F», p. 105. Autoedició.