M. adv. De bona gana.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Voler», p. 793. Hermanos Espasa, Editores.
De bon (o mal) voler
1 recurrència. Primera citació: 1865.
De bon voler
1 font, 1865.
M. adv. De bona gana.