Desoladament 1 recurrència. Primera citació: 1926.Comparteix FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreuEnllaçAdv. D'una manera desolada; amb desolació.La Mila sentí que'l cor se li trencava, y's posà a plorar desoladament, Víct. Cat., Sol. 40.Equivalent en castellà: Desoladamente.