I no obstant (=it. /eppure). En el català modern i dialectal (pir-or., or., occ.) s'usa la partícula «pur» pronunciada i escrita «pu» (V. pu,art. 1).
Ha tant de temps que yo us servesch, e pur una veguada encara no m'aveu dit l'ora que vench al lit: Amor, bé sies tu venguda, Corbatxo 39 | E pur com yo deliberàs metre'm en aquest treball, no és encara temps, Curial, ii, 87.
Equivalent en castellà: Y con todo.