Adv. forjat per Teodor Llorente per confusió dels adverbis arcaics «demantinent» i «encontinent».
Y enmantinent un gran rogle | fa lo popular estol, Llorente Versos, i, 74.
Emmantinent
2 recurrències. Primera citació: 1926.
De seguida.
Sinònim: V. Encontinent.