Paremiologia catalana comparada digital

Esmenar-se

2 recurrències. Primera citació: 1997.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. J. Ètica, dret i justícia. Educació. Bona i mala educació. Bona educació», p. 751. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
V. pron. Corregir-se.
Esmenar-se d'un vici. | Si no t'esmenes, acabaràs malament.
Equivalent en anglès: To reform, mend one's ways.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Esmenar», p. 475. Enciclopèdia Catalana.