Adv. ant. Espantosament.
Vench gran tro del cel e caegren tots en terra, e quant foren tots caüts leuaren-se espauentablement, Jaume I, Cròn. 53. Les ones crexien e la mar bramava molt spaventablement, Curial, iii, 41.
Espaventablement
1 recurrència. Primera citació: 1926.