Loc. ant. Á brida batuda.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Esparó», p. 683. Hermanos Espasa, Editores.
Esperó batut
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1864.
Esparó batut
1 font, 1864.
Loc. ant. Á brida batuda.
Esperó batut
1 font, 1926.
Corrent molt la cavalcadura, a cop d'esperó.
Los qui en aquella se eran retrets, sens dar peu a terra, esperó batut tiraren la via de la gent del dit Sala, doc. a. 1485 (Ardits, iii, 46).