Paremiologia catalana comparada digital

Estar que el dimoni se l'endú

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1984.

Estar que els dimonis se l'enduen

2 fonts, 1994.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Enuig. Enuig», p. 662. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Estar malhumorat o irritat.
Sinònim: Estar emmaliciat.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «1. Any. 1.3 Frases fetes i locucions de l'any», p. 19. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Estar que el dimoni se l'endú

1 font, 1984.
Estar traient espires.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Estar. Afirmacions», p. 64. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Estar que el dimonis se l'emportaran

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Enuig. Enuig», p. 662. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Estar que els dimonis se li emporten

1 font, 2012.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. F. Sentiments. Enuig. Enuig», p. 662. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.