Paremiologia catalana comparada digital

Fer la fi d'en Carnestoltes

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Fer la fi d'en Carnestoltes

4 fonts, 1935.
Acabar un afer, o una persona, de manera grotesca.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 39. Editorial Selecta-Catalonia.
Acabar molt malament perquè al final del cicle festiu la figura del Rei Carnestoltes acaba cremada.
Cultura Popular Barcelona (2022): Barcelona. Cultura popular «'De tard o de primer, carnestoltes pel febrer' i 24 refranys més sobre carnaval». Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagès, Domènec (2002): A Tivissa canten missa… «Adagis i frases fetes», p. 143. Cossetània Edicions.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Frases fetes», p. 179. Cossetània Edicions.

Fer la fi d'en carnestoltes

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 232. Edicions Polígrafa.