Paremiologia catalana comparada digital

Finis-finis

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Adv. A la fi, en últim resultat.
Y com ve finis finis, tot és un poch de fum de formetjada, Ignor. 30 | Finis-finis sa Corema tota se redueix a dijunar, Alcover Cont. 61.
Equivalent en castellà: Al fin y a la postre.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Finis-finis». Editorial Moll.
Lloc: S'Arenal.
Llabrés Ramis, Joan (1991): S'Unió de S'Arenal, 53, p. 21. S'Unió de S'Arenal.
Al final, finalment.
Ja hi som damunt, i encara no sé finis-finis de quin enginy m'he de valer (II, 21).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «F», p. 190. Editorial Moll.