Gu-gu-glu

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Interj. Onomat.: Glu-glu.

[…] un escamot de galls dindis, els quals, en veure la cabra, s'inflen com unes bombes i es posen a fer la roda amb un ingrat soroll de gl-gu-glus (Joan Santamaria, «Visions de Mallorca», 1935).