Paremiologia catalana comparada digital

Impèritament

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1865.

Imperitament

2 fonts, 1865.
Adv. Amb imperícia; d'una manera imperita.
Equivalent en castellà: Imperitamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Imperitament». Editorial Moll.
Adv. m. Ab imperícia.
Equivalent en castellà: Imperitamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Imperitament», p. 12. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab imperícia.
Equivalent en llatí: Imperite, insipienter.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Imperitament», p. 12. Hermanos Espasa, Editores.

Impèritament

1 font, 1969.
Sense competència.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Impèritament», p. 291. Edicions Polígrafa.