Paremiologia catalana comparada digital

Malacostumat

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1865.

Malacostumat

1 font, 1865.
P. p. y adj. Malavesat.
Equivalent en castellà: Malacostumbrado.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malacostumat, da», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.
P. p. y adj. Malavesat.
Equivalent en llatí: Male moratus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Malacostumat, da», p. 120. Hermanos Espasa, Editores.

Malacostumat -ada

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. J. Ètica, dret i justícia. Educació. Bona i mala educació. Maleducat -ada», p. 752. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Malacostumat, malacostumada

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona (sovint una criatura) que ha estat mal acostumada, mal educada, i es mostra capritxosa.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 110. Editorial Trabucaire.