Paremiologia catalana comparada digital

Mancomunadament

4 recurrències. Primera citació: 1865.
Adv. Units d'acord.
El formular mancomunadament una important reclamació, Pons Com an., 6.
Equivalent en castellà: Mancomunadamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mancomunadament». Editorial Moll.
Conjuntament.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mancomunadament», p. 66. Edicions Polígrafa.
Adv. m. En unió ó conveni de dos ó mès personas.
Equivalent en castellà: Mancomunadamente; de mancomun.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mancomundament», p. 127. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. En unió ó conveni de dos ó mès personas.
Equivalent en llatí: Communi sententia, consensu.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mancomundament», p. 127. Hermanos Espasa, Editores.