Paremiologia catalana comparada digital

Mata-rucs

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Mata-rucs

4 fonts, 1926.
M. Nom satíric que es dóna als habitants de Solsona; i ells solen respondre: Encara tinc les ungles vermelles de quan escorxava ton pare!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mata-rucs». Editorial Moll.
Natural o habitant de Solsona.
I tant que sóc un mata-rucs; que no ho veus que encara tinc les ungles vermelles de quan escorxava ton pare!
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mata-rucs m. o f.», p. 218. Edicions 62.
Nom satíric que es dóna als habitants de Solsona; i ells solen respondre: «Encara tinc les ungles vermelles de quan vaig escorxar ton pare».
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 93 (1/7/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 10. Revista Carrilet.
Sobrenom dels habitants de Solsona.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 120. Editorial Trabucaire.

Matarrucs

1 font, 1998.
A Solsona ens diuen matarrucs, perquè segons s'explica, vam fer pujar un ruc penjat pel coll al campanar perquè es mengés unes herbes que feien lleig. Això va passar quan nosaltres encara no hi érem. Quan ens diuen matarrucs, nosaltres responem: -Vam matar als rucs i vam quedar els savis.
Lloc: Solsona.
Arza i Rovira, Júlia (1998): Web tu, Mira'm «Frases i expressions de tots colors. De Solsona i comarca - http://www.xtec.cat/~jarza/frasfete.htm». Web.