Paremiologia catalana comparada digital

Me cago en els collons de Déu!

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Me cago en els collons de Déu!

2 fonts, 1985.
Gomà, Enric (2021): La tarda de Catalunya Ràdio «Per què diem «collons!»?». Catalunya Ràdio.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B7) Execracions, renecs i expressions alliberatòries. a) Sobre Déu», p. 18. Editorial Acebo.

Cagar-se en els collons de Déu

1 font, 1997.
Seguit d'un complement, es fa servir en exclamacions de rebuig, de contrarietat, d'enuig, etc.
Em cago en els collons Déu.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cagar prnl.», p. 72. Edicions 62.

Me cago en els collons del Pare Sant!

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B7) Execracions, renecs i expressions alliberatòries. c) Sobre els sants», p. 19. Editorial Acebo.