Nas de tarota

Tenir un nas gros, sobretot molsut en la seva part inferior, prop dels forats, i prim per la part superior. «Tarota» és un vell instrument músic de vent, precursor dels tiples actuals, que es distingia per tenir un tub bastant prim en tota l'extensió i una campana molt grossa.

Tenir un nas gros, sobretot molsut en la seva part inferior, prop dels forats, i prim per la part superior. Tarota és un vell instrument músic de vent, precursor dels tiples actuals, que es distingia per tenir un tub bastant prim en tota la seva extensió i una campana molt grossa en relació amb el gruix del tub. La seva veu era estrident i un xic ingrata, semblant a la de les gralles actuals. El verb destarotar-se per fugir del corrent significa rectament el destrempament o desentonació d'aquest instrume.

Molt gros i disforme. Una tarota és l'instrument de fusta anterior al tible actual.

Tenir un nas gros. És un vell instrument de vent que es distingia per tenir un tub prim i una campana grossa. De: Amades i Gelats, Joan.

Font: Refranys i dites (1935).

Tenir un nas gros, molsut per la part inferior i prim per la superior.

Nas gros.

Nas molt gros.

Sinònim: Nàpia | Nassut.

A l'Empordà es fa servir aquesta paraula, «tarota», en sentit figurat, per designar un nas amb dimensions més grans del que un pot considerar normals.

Lloc: Empordà.

Nom burlesc per a indicar un nas gros.

Lloc: Manresa, Espluga de Francolí, Pineda, Llagostera, Caçà de la Selva, Ripoll, Cervera.

Lloc: Torroella de Montgrí.

Es diu d'un refredat amb molta ragera de nas. La tarota és la canal que recull l'aigua de la teulada.

Lloc: Sant Hilari Sacalm (Selva).

Annex 1. Altres modismes comparatius.

Lloc: Amposta.