Paremiologia catalana comparada digital

Pa-pam!

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1991.

Pa-pam

1 font, 1991.
Pegar cops; renou d'un tret.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.

Pa-pam!

1 font, 1991.
Tret d'escopeta.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. Exemples d'agrupacions temàtiques d'onomatopeies. Armes», p. 34. Editorial Moll.

Papam

1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Pam (caure, cop, explosió, fet sobtat).
Li dóna empenta, i es fraret, papam, va caure de morros ben allargat (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 155. Edicions 62.