Onomatopeia indicadora de la caiguda d'una cosa, i també de la justesa o encert d'un cop, d'un tret, d'una acció.
Equivalent en castellà: Zas.
Patapam!
13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Patapam
6 fonts, 1926.
Caure en terra.
Lloc: Illes Balears.
Caiguda d'una persona o d'una cosa; l'expressió de la justesa o l'encert d'un cop, d'un tret, d'una acció.
Lloc: Illes Balears.
Soroll produït per un cop, caiguda, un tret.
Es va sentir un patapam i el van trobar malferit al terra del lavabo.
En català, quan algú fa una resposta contundent que deixa sense arguments l'interlocutor, hi ha diversos mots d'origen onomatopeic o interjeccions per expressar aquesta bufetada amb sentit figurat. Segons el context, també es poden fer servir noms com ara cleca, clatellada, clatellot, calbot, castanyot, mastegot.
Encara se'n recorda, del patapam que li va fotre fa cinc anys.
Mot amb què es denota la justesa, l'encert, d'un cop, un tret, d'una acció.
Interj. Onomat.: Pam (soroll fort, caiguda, explosió i so del timbal i semblants).
Què ha estat aquest patapam tan fort? (GLC) | Patapam! un cop de porta, i Lola queda tota sola (Josep Carner, «L'armari», «la creació d'Eva i altres contes», 1922).
Pataplam
4 fonts, 1970.
Caure una cosa a sobre; dispara un tret.
Lloc: Illes Balears.
Mot que imita el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o amb un objecte.
Interj. Onomat.: Plam.
Com va caure que els tenia bé a tir, pega tirada a ses cordellines, i ¡pataplam! se disparen escopetes, fusells, trabucs i pistoles […] (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Pataplam!
2 fonts, 1926.
Onomatopeia similar a «pataplaf».
Pataplam! un esclafit ve y m'obri sa mollera, Roq. 42.
Tret d'escopeta.
Sinònim: Pum-pum.
Lloc: Illes Balears.